Rosiaïta

La rosiaïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de la seva localitat de descobriment: la mina de Le Cetine di Cotorniano (Rosia), a Chiusdino (província de Siena, Itàlia).[1]

Infotaula de mineralRosiaïta
Rosiaite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPbSb5+
2
O6
Epònimlloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Tafone, Manciano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.30 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 5,295(1) Å; c = 5,372(1) Å;
Simetria3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorincolor, groc clar
Exfoliaciódistingible/bona - {0001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorresinosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat6,96 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,092() nε = 1,920(1)
Birefringènciaδ = 0,172
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-021
SímbolRsi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La rosiaïta és un òxid de fórmula química PbSb5+
2
O6. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de cristalls plans, tabulars, hexagonals, amb grans {0001}, modificats per {0111} i {hkij}, que mesuren fins a 0.3 mm i estan agrupats en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosiaïta pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

La rosiaïta es forma en dipòsits d'antimoni en evaporties altament silicificades.[2] La seva localitat tipus és la mina Tafone, a Manciano (Província de Grosseto, Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Clara, a la localitat de Wolfach (Baden-Württemberg, Alemanya); a la mina La Amorosa, a Vilafermosa (Castelló, Espanya); a Likas kő (Fejér, Hongria); altres indrets d'Itàlia i la mina Bwich, a la localitat de Deganwy (Gal·les, Regne Unit).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: valentinita, tripuhyita i bindheimita.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosiaïta
  1. 1,0 1,1 1,2 «Rosiaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Rosiaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 abril 2018].