Torutita

(S'ha redirigit des de: Thorutita)

La torutita és un mineral de la classe dels òxids. El seu nom fa al·lusió als elements de la seva composició química: tori, urani i titani.[1]

Infotaula de mineralTorutita
Fórmula química(Th,U,Ca)Ti2(O,OH)6
Epònimtitani, urani, tori i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusàrea Severnyi (North area), massís alcalí Zardalek, vall del Sokh, muntanyes Alai, Oix, Kirguizistan
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.22 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.3.4.2
Heys7.16.20
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colornegre
Duresa4,5 a 5,5
Lluïssorresinosa
Diafanitattranslúcida
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1947
SímbolThu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La torutita és un òxid de fórmula química (Th,U,Ca)Ti2(O,OH)6. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics curts, de fins a 2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la brannerita i una altra amb l'ortobrannerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la torutita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

La torutita va ser descoberta a l'àrea Severnyi, al massís alcalí Zardalek (vall del Sokh, Oix, Kirguizistan) en filons de microclina i nefelina sericititzada, en un massís de sienita.[2] També ha estat descrita a Austràlia, el Brasil, els Estats Units, l'Índia, el Kirguizistan, Mèxic, Namíbia, Rússia i Sri Lanka.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: torita, zircó, calcita, barita i galena.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Thorutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Thorutite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 febrer 2018].