Monimolita

mineral òxid

La monimolita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del grec μόυĭμος, estable, en al·lusió a la dificultat amb què es descompon químicament.

Infotaula de mineralMonimolita
Fórmula químicaPb2Sb5+
2
O7
Epònimno canvia mai Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.1.1.4
Heys24.3.6
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 10,47Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorgroc, gris-verd, marró fosc
Exfoliaciópobre/indistingible - indistingible en {111}
Fracturadesagregable, subconcoidal
Duresa4,5 a 6
Lluïssoradamantina, grassa
Color de la ratllagroc palla a marró canyella
Diafanitatopaca
Densitat5,94 a 7,29 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,06
Birefringènciaδ = 0,000
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q), qüestionable (Q) i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1865
SímbolMml Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

La monimolita és un òxid de fórmula química Pb2Sb5+
2
O7. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 6. És pràcticament idèntica a l'oxiplumboromeïta, i és per aquest motiu que necessita ser revisada. Segons Hålenius i Bosi (2013), la monimolita s'hauria de desacreditar com a espècie valida.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monimolita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jacimentsModifica

Es tracta d'un mineral secundari que es produeix en les venes de calcita en dipòsits de ferro i manganès, i a les zones oxidades dels dipòsits polimetàl·lics. Va ser descoberta a la mina Harstigen, a la localitat de Pajsberg, dins el districte de Persberg, a Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita a Långban, una zona minera propera a la localitat tipus, així com al Kazakhstan i a l'estat nord-americà d'Utah.

ReferènciesModifica

  1. «Monimolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 febrer 2018].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 27 febrer 2018].
  3. Hålenius, U.; Bosi, F. «Oxyplumboroméite, Pb2Sb2O7, a new mineral species of the pyrochlore supergroup from Harstigen mine, Värmland, Sweden». Mineralogical Magazine, 77, 7, 01-10-2013, pàg. 2931–2939. DOI: doi=10.1180%2Fminmag.2013.077.7.04 [Consulta: 27 febrer 2018].