Filipstadita

mineral òxid

La filipstadita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de Filipstad, ciutat sueca propera a la zona minera de Långban, on va ser descoberta.

Infotaula de mineralFilipstadita
Fórmula química(Sb0,5Fe0,5)Mn2O4
EpònimFilipstad i lloc de descobriment modifica
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.05 modifica
Dana7.2.13.1
Heys7.19.6
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 25,9300Å; b = 25,9300Å; c = 25,9300Å;
Duresa6 a 6,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró modifica
Propietats òptiquesbiaxial
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1987-010
Any d'aprovació1988
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La filipstadita és un òxid de fórmula química (Sb0,5Fe0,5)Mn2O4. Químicament està relacionada amb la melanostibita. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls de pseudooctaèdrics, d'uns 200μm, modificats per cares pseudododecaèdriques i pseudocubs. També es troba en forma de sobrecreixements en jacobsita o hausmannita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la filipstadita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en jaciments de ferro i manganès metamorfosejats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jacobsita, ingersonita, calcita, antimoni natiu, hausmannita, forsterita, flogopita, calcita, coure, hedifana o svabita.[2] Va ser descoberta l'any 1988 a la mina Jakobsberg, a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on se n'ha trobat.

ReferènciesModifica

  1. «Filipstadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Filipstadite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 abril 2016].