Hidrohetaerolita
L'hidrohetaerolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom el 1928 per Charles Palache en al·lusió al seu contingut en aigua i la seva relació amb l'hetaerolita. El material va ser descrit originalment com hetaerolita per William E. Ford i W. M. Bradley l'any 1913.
 Hidrohetaerolita | |
|---|---|
| Varietat de: hetaerolita | |
  | |
| Fórmula química | ZnMn₂O₄·H₂O |
| Epònim | hidro- i hetaerolita |
| Localitat tipus | Sterling Hill (en)  i Leadville ore district (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.05 |
| Dana | 7.2.7.3 |
| Heys | 7.5.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,735Å; c = 9,005Å; |
| Simetria | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | marró fosc a negre marronós |
| Exfoliació | bona |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,64 a 4,93 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,262 nε = 2,102 |
| Birefringència | δ = 0,160 |
| Pleocroisme | no visible |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
L'hidrohetaerolita és un òxid de fórmula química ZnMn₂O₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de fibres agrupades en masses radiades amb superfícies botrioides, també a granular massiva i en forma d'agregats que poden trobar-se incrustats en calcofanita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidrohetaerolita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jacimentsModifica
És l'etapa posterior de la mineralització d'un dipòsit de silicat de zinc i d'òxid de zinc en marbre. Es creu que pot ser el resultat de l'alteració avançada de la franklinita. Va ser descoberta l'any 1928 a partir de material de la mina Wolftone, a Leadville (Colorado, Estats Units) i de la mina Marshall, a Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units).
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrohetaerolita |
- ↑ «Hydrohetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].