Galaxita
La galaxita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de la localitat de Galax, a Carolina del Nord, molt a prop de la seva localitat tipus.
Galaxita | |
---|---|
Galaxita de color marró-vermell en espècimen polit juntament amb jacobsita semi-metàl·lica negre-gris i wiserita marró | |
Fórmula química | (Mn,Fe,Mg)(Al,Fe)₂O₄ |
Epònim | Galax (en) |
Localitat tipus | dipòsit de Bald Knob, Sparta, Carolina del Nord, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.01a |
Dana | 7.2.1.2 |
Heys | 7.19.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 8,271Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
Grup espacial | grup espacial 227 |
Color | vermell, marró |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 7,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | vermell marronosa |
Densitat | 4,03 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1932 |
Símbol | Glx |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa galaxita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe,Mg)(Al,Fe)₂O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls octaèdrics i grans arrodonits, d'aproximadament 0,5 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la galaxita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
modificaEs troba en dipòsits de manganès metamorfosats, en zones riques en carbonats poc saturats de sílice. Sol trobar-se associada a altres minerals com: al·leghanyita, rhodonita, sonolita, spessartina, tefroïta, kutnohorita, manganhumita, jacobsita, kellyita, alabandita, katoptrita, magnetita, manganostibita, magnussonita o manganhumita.[2] Va ser descoberta l'any 1932 al dipòsit de Bald Knob, a Sparta (Carolina del Nord, Estats Units).