Obre el menú principal

Rodonita

mineral inosilicat
(S'ha redirigit des de: Rhodonita)

La rodonita o pajsbergita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxès. Pertany i dona nom al grup de la rodonita.[1] Químicament és un silicat de manganès, en el qual aquest últim pot estar substituït per ferro, magnesi o calci.[2] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Descoberta en 1819, el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa-colorit». Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulessis. Color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.

Infotaula de mineralRodonita
Rhodonite-147922.jpg
Cristalls de rodonita de la mina San Martín, a Chiurucu (Regió d'Ancash, Perú)
Fórmula química (Mn,Fe,Mg,Ca)5(SiO3)5
Epònim rosa
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.27
Dana 65.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Hàbit cristal·lí massiu granular
Color rosa o vermell-carn
Fractura irregular a concoidal
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla blanca
Densitat 3,4 a 3,7 g/cm3
Índex de refracció transparent a translúcida
Altres característiques Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura.
Fowlerita varietat con cinc i calci.
Keatingina varietat amb poc manganeso.
No se solubilitzen en àcids.
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1980 s.p.
Modifica les dades a Wikidata

Ambient de formacióModifica

Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermalés i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita.

Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió.

Sol tenir com associats a minerals negres del manganès i pirita, i de vegades també amb calcita, microclina i piromanganita.

Localització, extracció i úsModifica

S'extrau en jaciments importants de monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A l'Estat Espanyol es localitzen jaciments en Valverde del camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz. A Catalunya s'ha descrit a les mines Serrana[3] i Joaquina primera[4] d'El Molar i Bellmunt del Priorat respectivament (Priorat).

S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.

ReferènciesModifica

  1. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, juny 2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
  2. Acta Crystallographica:: 12: 182-187.
  3. «Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].
  4. «Joaquina primera mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].

Enllaços externsModifica