Franklinita
La franklinita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom l'any 1819 de la mà de Pierre Berthier, per la seva localitat tipus, la localitat de Franklin Furnace (actualment Franklin Borough), a Nova Jersey (Estats Units).
 Franklinita | |
|---|---|
 Cristall de franklinita en matriu, de Sterling Hill, Nova Jersey (Estats Units) | |
| Fórmula química | Zn2+Fe₂3+O₄ |
| Epònim | Franklin  |
| Localitat tipus | Sterling Hill (en)  , Franklin i Trotter mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.02 |
| Dana | 7.2.2.4 |
| Heys | 7.5.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,45(2) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre |
| Macles | en {111} |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró vermellosa a negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,07 a 5,22 g/cm³ (mesurada); 5,163 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,36(2) |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Fluorescència | no en té |
| Magnetisme | diamagnètica |
| Impureses comunes | Mn, Ti, Al, M, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1819 |
| Símbol | Frk |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La franklinita és un òxid de fórmula química Zn2+Fe₂3+O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franklinita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments modifica
Es troba en llits i filons formats per metamorfisme a alta temperatura de sediments de carbonats marins rics en ferro, zinc i manganès. Es troba també com a mineral menor en alguns dipòsits de manganès i de ferro.[2] Va ser descoberta l'any 1819 a Franklin, Nova Jersey (Estats Units).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franklinita |
- ↑ «Franklinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2016].
- ↑ «Franklinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 abril 2016].