Magnetoplumbita
La magnetoplumbita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la magnetoplumbita, grup anomenat per aquest mateix mineral. El nom de la magnetoplumbita és en al·lusió a les seves propietats magnètiques i al seu contingut en plom (plumbum en llatí).
 Magnetoplumbita | |
|---|---|
 Cristalls de magnetoplumbita (negre)  | |
| Fórmula química | (Pb,Mn)(Fe,Mn)12O19 |
| Epònim | plom i magnetisme |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.08 |
| Dana | 7.4.2.1 |
| Heys | 7.11.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,88Å; c = 23,02Å; |
| Color | gris-negre |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,517 g/cm³ (mesurada); |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2020 s.p. |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Referències | [1] |
ClassificacióModifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnetoplumbita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.
CaracterístiquesModifica
La magnetoplumbita és un òxid de fórmula química (Pb,Mn)(Fe,Mn)12O19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma cristalls piramidals o doblement acabats.
VarietatsModifica
La magnetoplumbita bàrica va ser descrita l'any 1997 com a varietat rara rica en bari. Presenta grans microscòpics (inferiors a 0,1 mm) en jaciments relacionats amb la braunita i altres silicats del jaciment de Nyberget (Västmanland, Suècia). Les anàlisis amb microsonda electrònica determinaren la següent composició: Pb0,69Ba0,33(Fe7,58Mn2+1,28Mn3+1,75 Ti1,17Sb0,06Zn0,05Al0,10)O19 i permeteren descriure una zonació on el plom i el bari s'intercanvien.[2]
Formació i jacimentsModifica
Ha estat descrita només a Suècia i a Macedònia, en skarns associats a menes metamorfitzades de ferro i manganès.[3] S'ha trobat associada a flogopita, manganofil·lita, caryïnita, berzeliïta, manganoberzeliïta, celsiana, manganotekita i andradita.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetoplumbita |
- ↑ «Magnetoplumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Barian magnetoplumbite: Barian magnetoplumbite mineral information and data.». [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Magnetoplumbite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].