La magnetoplumbita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la magnetoplumbita, grup anomenat per aquest mateix mineral. El nom de la magnetoplumbita és en al·lusió a les seves propietats magnètiques i al seu contingut en plom (plumbum en llatí).

Infotaula de mineralMagnetoplumbita

Cristalls de magnetoplumbita (negre) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Pb,Mn)(Fe,Mn)₁₂O19
Epònimplom i magnetisme Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CC.45
Nickel-Strunz 9a ed.4.CC.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.4.2.1
Heys7.11.31
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 5,88Å; c = 23,02Å;
Colorgris-negre
Exfoliacióperfecta en {0001}
Duresa6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró fosc
Diafanitatopaca
Densitat5,517 g/cm³ (mesurada);
Fluorescènciano
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1925
SímbolMpl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Classificació

modifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnetoplumbita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Característiques

modifica

La magnetoplumbita és un òxid de fórmula química (Pb,Mn)(Fe,Mn)₁₂O19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma cristalls piramidals o doblement acabats.

Varietats

modifica

La magnetoplumbita bàrica va ser descrita l'any 1997 com a varietat rara rica en bari. Presenta grans microscòpics (inferiors a 0,1 mm) en jaciments relacionats amb la braunita i altres silicats del jaciment de Nyberget (Västmanland, Suècia). Les anàlisis amb microsonda electrònica determinaren la següent composició: Pb0,69Ba0,33(Fe7,58Mn2+1,28Mn3+1,75 Ti1,17Sb0,06Zn0,05Al0,10)O19 i permeteren descriure una zonació on el plom i el bari s'intercanvien.[2]

Formació i jaciments

modifica

Ha estat descrita només a Suècia i a Macedònia, en skarns associats a menes metamorfitzades de ferro i manganès.[3] S'ha trobat associada a flogopita, manganofil·lita, caryïnita, berzeliïta, manganoberzeliïta, celsiana, manganotekita i andradita.

Referències

modifica
  1. «Magnetoplumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Barian magnetoplumbite: Barian magnetoplumbite mineral information and data.». [Consulta: 9 gener 2018].
  3. Barthelmy, Dave. «Magnetoplumbite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].