Zonació (mineralogia)

En mineralogia, la zonació és una textura desenvolupada en solucions sòlides de minerals i caracteritzada òpticament pels canvis en el color o en l'angle d'extinció del mineral des del nucli fins a l'exterior. Aquesta zonació òptica és un reflex de la zonació química en el mineral. Per exemple, una plagioclasa pot ser zonada des d'un nucli ric en calci a un ric en sodi. La zonació resulta de la capacitat del mineral per mantenir l'equilibri químic amb el magma durant un refredament ràpid; la zonació representa una imatge congelada de les reaccions contínues d'aquest mineral.

Zonació concèntrica en un cristall de fluorita (vegeu les diferències en les tonalitats de lila).

La zonació pot ser de tres tipus:

• Zonació normal, on el mineral es zonat degut a la formació del nucli a alta temperatura i la formació de l'exterior a baixa temperatura.
• Zonació inversa, on el mineral es zonat degut a la formació del nucli a baixa temperatura i la formació de l'exterior a alta temperatura, a l'inrevés que la normal.
• Zonació oscil·latòria, on la química del mineral oscil·la contínuament entre composicions d'alta i de baixa temperatura que van des del nucli fins a l'exterior.

Els dos primers tipus de zonacions s'apliquen principalment als feldespats plagioclasa.

Referències

• AILSA ALLABY i MICHAEL ALLABY. «Crystal zoning». A Dictionary of Earth Sciences, 1999. [Consulta: 16 març 2016].