Haggertyïta

La haggertyïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al subgrup de la hawthorneïta. Va ser anomenat per Stephen E. Haggerty de la Universitat de Massachusetts, en reconeixement als seus importants estudis sobre els minerals titanats del mantell terrestre i sobre els òxids en general. Químicament és semblant a la hawthorneïta.

Haggertyita
Fórmula química	Ba[Fe₆2+Ti₅Mg]O19
Epònim	Stephen E. Haggerty
Localitat tipus	Crater de diamants de State Park, Murfreesboro, Comtat de Pike, Arkansas, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.45
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.08
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Duresa	5
Lluïssor	metàl·lica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1996-054
Símbol	Hgt
Referències

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haggertyita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, magnetoplumbita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Característiques

La haggertyïta és un òxid de fórmula química Ba[Fe₆²⁺Ti₅Mg]O₁₉. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Forma plaquetes, normalment d'uns 30-70 micròmetres i sovint amb morfologia hexagonal.

Formació i jaciments

En la seva localitat tipus es va descriure en zones de reacció al voltant de petits xenòlits de material màfic en lamproïta. S'ha descrit només a la seva localitat tipus.