Takeuchiïta

mineral borat

La takeuchiïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom del mineralogista japonès Yoshio Takeuchi.

Infotaula de mineralTakeuchiïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg₂Mn3+O₂BO₃
EpònimYoshio Takeuchi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.40
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/G.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.2.6.1
Heys9.7.8
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 27,5Å; b = 12,61Å; c = 6,04Å;
Colornegre
Duresa6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-018
Any d'aprovació1980
SímbolTké Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La takeuchiïta és un borat de fórmula química Mg₂Mn3+O₂BO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takeuchiïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments modifica

Va ser descoberta l'any 1980 a Långban, al municipi de Filipstad, a la regió de Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Takeuchiïta
  1. «Takéuchiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2017].

Enllaços externs modifica