Wickmanita

mineral hidròxid

La wickmanita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la schoenfliesita. Va ser anomenada en honor del mineralogista suec Frans Erik Wickman (1915-2013).[1]

Infotaula de mineralWickmanita
Fórmula químicaMn2+Sn(OH)6
EpònimFrans Erik Wickman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FC.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.FC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.16 Modifica el valor a Wikidata
Dana6.3.6.1
Heys7.11.7
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 7,8744Å;
Simetriam3 (2/m 3) - diploidal
Grup espacialspace group Pn-3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc marronós, groc
Duresa4 a 4,5
Lluïssorvítria, resinosa
Impureses comunesCa
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1965-024
Any d'aprovació1965
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La wickmanita és un hidròxid de fórmula química Mn2+Sn(OH)6. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma d'octaedres, de fins a 4 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wickmanita pertany a "04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H2O; octaedres que comparteixen angles" juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N'3S i magnesiotaaffeïa-2N'2S.

Formació i jacimentsModifica

La wickmanita va ser descoberta a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia). Ha estat descrita en diferents ambients de formació: com a mineral rar, tardà, format a baixa temperatura en menes de magnetita i jacobsita-richterita- biotita manganèsica en skarn en una mena de Fe-Mn metamorfosada (Långban, Suècia); en una pegmatita de nefelina i sienita (Tvedalen, Noruega); en un dipòsit mineral hidrotermal alterat de Granat en skarn (Pitk'aranta, Rússia).[2]

A més, també ha estat descrita a Austràlia, Bolívia, el Canadà, els Estats Units, el Marroc, Mèxic, Namíbia, altres indrets de Noruega, el Regne Unit, la República Txeca i altres indrets de Suècia.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Wickmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Wickmanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 abril 2018].