Supergrup de la perovskita

supergrup de minerals
(S'ha redirigit des de: Grup de la schoenfliesita)

El supergrup de la perovskita és un grup de minerals establert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional el 2016. Es defineixen com aquells minerals les estructures dels quals consisteixen en xarxes tridimensionals d'octaedres que comparteixen vèrtex i que adopten l'aristotípica estructura perovskita ABX3 o les dels seus derivats. Consisteix en òxids simples AXO3 cúbics a pseudocúbics. Es divideix en dos grans grups: el grup de perovskites estequiomètriques (amb estequiometria ABX3) i el de les perovskites no estequiomètriques (amb estequiometria A2BB'X6). També hi ha una divisió addicional amb subgrups, connectant algunes espècies que no són necessàriament similars només en termes químics.

Infotaula de mineralSupergrup de la perovskita
Grup de minerals
Perovskite-155026.jpg
Perovskita, espècie que dona nom al supergrup Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaABX3
Epònimperovskita Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Més informació
Referències[1]

Els membres d'aquest supergrup són generalment compostos ABX3, amb lloc A = A, lloc B = B i X = O, F, Cl, però també OH i As.

Grup de perovskites estequiomètriquesModifica

El grup de perovskites estequiomètriques és un grup dins del supergrup amb una estequiometria ABX3. Aquest grup inclou sis subgrups:

Subgrup de la bridgmanitaModifica

El subgrup de la bridgmanita és un grup de perovskites amb un únic silicat, i que només inclou la bridgmanita, un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic que només s'ha trobat a Austràlia i al Marroc, però que es creu que compon fins al 93% del mantell inferior per sobre dels 2.700 km i, per tant, és probablement el mineral més abundant a la Terra.[2]

Espècie Fórmula
Bridgmanita (Mg,Fe)SiO3

Subgrup de la clorocalcitaModifica

El subgrup de la clorocalcita és un grup de perovskites amb un únic clorur, format únicament per la clorocalcita, un mineral ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Clorocalcita KCaCl3

Subgrup de la criolitaModifica

El subgrup de la criolita es defineix com un grup de perovskites de doble fluor ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per tres espècies: la criolita, la simmonsita i l'elpasolita. Aquesta darrera cristal·litza en el sistema isomètric, mentre que les altres dos ho fan en el monoclínic.

Espècie Fórmula
Criolita Na2NaAlF6
Elpasolita K2NaAlF6
Simmonsita Na2LiAlF6

Subgrup de la neighboritaModifica

El subgrup de la neighborita es defineix com un grup de perovskites simples de fluor que es caracteritzen pel fluor com a anió dominant. Trobem dues espècies: la neighborita, ortoròmbica, i la parascandolaïta, isomètrica.

Espècie Fórmula
Neighborita NaMgF3
Parascandolaïta KMgF3

Subgrup de la perovskitaModifica

El subgrup de la perovskita es defineix com un grup de perovskites amb un únic òxid, que es caracteritzen per l’oxigen com l’anió dominant. Els minerals d'aquest grup són els membres més comuns del supergrup de la perovskita, i es troben a l'escorça terrestre i com a inclusions riques en calci-alumini (CAI) en meteorits condrítics. El subgrup està format per deu espècies: barioperovskita, goldschmidtita, isolueshita, lakargiïta, loparita-(Ce), lueshita, macedonita, megawita, perovskita i tausonita. La macedonita és l'única d'aquestes espècies que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan en l'isomètric o l'ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Barioperovskita BaTiO3
Goldschmidtita KNbO3
Isolueshita (Na,La)NbO3
Lakargiïta Ca(Zr,Sn,Ti)O3
Loparita-(Ce) (Na,REE)2Ti2O6
Espècie Fórmula
Lueshita NaNbO33
Macedonita PbTiO3
Megawita CaSnO3
Perovskita CaTiO3
Tausonita SrTiO3

De totes aquestes espècies, als territoris de parla catalana només ha estat descrita la perovskita: a les mines de Costabona, a la localitat de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir.

Subgrup de la sulfohalitaModifica

El subgrup de la sulfohalita es defineix com un grup d'antiperovskites dobles amb la fórmula estructural D2XX’A6, format exclusivament per la sulfohalita.

Espècie Fórmula
Sulfohalita Na6(SO4)2FCl

Subgrup de la vapnikitaModifica

El subgrup de la vapnikita es defineix com un grup de perovskites amb doble òxid ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per dues espècies: la latrappita, ortoròmbica, i la vapnikita, monoclínica.

Espècie Fórmula
Latrappita Ca2NbFe3+O6
Vapnikita Ca2CaUO6

Grup de perovskites no estequiomètriquesModifica

Aquest grup inclou deu subgrups.

Subgrup de l'auricuprurModifica

El subgrup de l'auricuprur es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de la cohenita. El subgrup l'integren dues espècies: l'auricuprur i el cuproaurur.

Espècie Fórmula
Auricuprur Cu3Au
Cuproaurur Cu3Au

Subgrup de la brownmil·leritaModifica

El subgrup de la brownmil·lerita es defineix com un grup de perovskites deficients en anions. Aquest subgrup l'integren tres espècies, totes elles ortoròmbiques: la brownmil·lerita, la shulamitita i la srebrodolskita.

Espècie Fórmula
Brownmil·lerita Ca2(Al,Fe3+)2O5
Shulamitite Ca3TiFe3+AlO8
Srebrodolskita Ca2Fe3+
2
O5

Subgrup de la cohenitaModifica

El subgrup de la cohenita es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de l'auricuprur. El subgrup està format únicament per la pròpia cohenita, un mineral trobat principalment en meteorits.

Espècie Fórmula
Cohenita Fe3C

La cohenita només ha estat trobada dins els territoris de parla catalana al meteorit de Nulles, un meteorit caigut a la localitat de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) en el mes de novembre de 1851,[3] un dels cinc meteorits coneguts caiguts a Catalunya.[4]

Subgrup de la diaboleïtaModifica

El subgrup de la diaboleïta es defineix com un grup de perovskites dobles vacants del lloc B. Aquest subgrup només compta amb una espècie, la diaboleïta, que dona nom al subgrup.

Espècie Fórmula
Diaboleïta Pb2CuCl2(OH)4

Subgrup de l'hematofanitaModifica

El subgrup de l'hematofanita es defineix com un grup de perovskites quàdruples amb el lloc B parcialment invers amb dèficit d'anions. Aquest subgrup està format exclusivament per l'hematofanita.

Espècie Fórmula
Hematofanita Pb4Fe3O3(OH,Cl)

Subgrup de l'oskarssonitaModifica

El subgrup de l'oskarssonita es defineix com un grup de perovskites senzilles amb vacant al lloc B. Aquest subgrup està format per la pròpia oskarssonita i per la waimirita-(Y).

Espècie Fórmula
Oskarssonita AlF3
Waimirita-(Y) YF3

Subgrup de la schoenfliesitaModifica

El subgrup de la schoenfliesita són estannats cúbics de fórmula general: M2+[Sn4+(OH)6]. Els membres d’aquest grup contenen un anió hexahidroxostannat (IV). Els minerals d'aquest grup són perovskites amb dobles hidròxid i vacant en el lloc A. Hi formen part set espècies: burtita, jeanbandyita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita i wickmanita. La jeanbandyita és l'única espècies d'aquest subgrup que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan a l'isomètric.

Espècie Fórmula
Burtita Ca[Sn(OH)6]
Jeanbandyita Fe3+
x
Fe2+
1-x
Sn(OH)6-xOx
Mushistonita (Cu,Zn,Fe2+)[Sn(OH)6]
Natanita Fe2+[Sn(OH)6]
Schoenfliesita Mg[Sn(OH)6]
Vismirnovita Zn[Sn(OH)6]
Wickmanita Mn2+[Sn(OH)6]

Subgrup de la skutteruditaModifica

El subgrup de la skutterudita són perovskites quàdruples vacants en el lloc A. Hi formen part quatre espècies: ferroskutterudita, kieftita, niquelskutterudita i skutterudita, i totes quatre cristal·litzen en el sistema isomètric.

Espècie Fórmula
Ferroskutterudita (Fe,Co)As3
Kieftita CoAs3
Niquelskutterudita (Ni,Co,Fe)As3
Skutterudita CoAs3

Als territoris de parla catalana han estat descrita tant la skutterudita com la niquelskutterudita. La primera, la que dona nom al subgrup, ha estat descrita a tres indrets: a la mina Eureka, a la localitat de La Torre de Cabdella (Pallars Jussà); a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà); i a la mina Serrana, a El Molar (Priorat). La niquelskutterudita ha estat trobada a la ja citada mina Eureka.

Subgrup de la söhngeïtaModifica

El subgrup de la söhngeïta és un grup d'hidròxids metàl·lics simples amb la fórmula general M(OH)3, on M = Fe, In, Ga. Es defineixen com perovskites dobles d'hidròxid vacants en el lloc A, i les espècies que l'integren són tres: bernalita, dzhalindita i söhngeïta.

Espècie Fórmula
Bernalita Fe(OH)3·nH2O (n = 0,0 a 0,25)
Dzhalindita In(OH)3
Söhngeïta Ga(OH)3

Subgrup de la stottitaModifica

El subgrup de la stottita és un grup d’hidròxids metàl·lics tetragonals. Els minerals d'aquest subgrup són perovskites dobles d’hidròxid vacants en el lloc A. El subgrup el formen tres espècies: mopungita, stottita i tetrawickmanita.

Espècie Fórmula
Mopungita Na[Sb5+(OH)6]
Stottita Fe2+[Ge4+(OH)6]
Tetrawickmanita Mn2+[Sn4+(OH)6]

Altres minerals no agrupatsModifica

Existeixen dues espècies que no es troben englobades a cap dels dos grups principals: la davemaoïta, que cristal·litza en el sistema isomètric, i la nataliakulikita, que ho fa en l'ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Davemaoïta CaSiO3
Nataliakulikita Ca4Ti2(Fe3+,Fe2+)(Si,Fe3+,Al)O11

ReferènciesModifica

  1. «Perovskite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 abril 2021].
  2. Murakami, Motohiko; Ohishi, Yasuo; Hirao, Naohisa; Hirose, Kei «A perovskitic lower mantle inferred from high-pressure, high-temperature sound velocity data». Nature, 485, 7396, maig 2012, pàg. 90–94. DOI: doi:10.1038/nature11004 [Consulta: 23 abril 2021].
  3. «Nulles meteorite, Bell-lloc d'Urgell, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2021].
  4. Llorca i Piqué, Jordi.. Pedres que cauen del cel : l'impacte dels meteorits en la història i la ciència. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-046-4.