Obre el menú principal

La skutterudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dóna nom al grup skutterudita de minerals.[2] Va rebre el seu nom per Wilhelm Karl von Haidinger del lloc on va ser descoberta el 1845, Skutterud (Noruega).

Infotaula de mineralSkutterudita
Skuttérudite.jpg
Skutterudita de Bou Azzer, Marroc
Fórmula química CoAs3
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EC.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.29
Dana 2.12.17.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí cristalls cúbics, octaedrals, dodecaedrals, rarament prismàtics; creixements esquelètics; massiu i granular
Estructura cristal·lina a = 8.204 Å, Z = 8
Simetria isomètrica 2/m 3
Color gris acer clar
Macles en {112} en formes complexes
Exfoliació molt imperfecta
Fractura concoidal, desigual
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor metàl·lica forta
Color de la ratlla negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,5
Densitat 6,8
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La skutterudita és un arsenur de cobalt amb quantitats variables de níquel i ferro, les quals reemplacen el cobalt, amb una fórmula general: CoAs3. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era CoAs3-x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula actual, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics, octaedrals o dodecaedrals, rarament prismàtics. S'extreu com un mineral de cobalt i níquel amb un subproducte d'arsènic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la niquelskutterudita.[4]

FormacióModifica

És un mineral mineral de formació hidrotermal trobat en els filons de moderada a alta temperatura amb altres minerals de níquel-cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, eritrita, annabergita, niquelina, cobaltita, sulfosals de plata, bismut natiu, calcita, siderita, barita i quars. Les aparicions notables inclouen cobalt (Ontàrio, Canadà), Skuterud (Noruega), Franklin, als Estats Units.

VarietatsModifica

La smaltita és una varietat de skutterudita deficient en arsènic, sovint emprada com a sinònim seu.[5] Una varietat de smaltita que conté bismut s'anomena bismutosmaltina.[6]

Grup skutteruditaModifica

El grup skutterudita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Ferroskutterudita CoAs3-x
Kieftita CoSb3
Niquelskutterudita NiAs3-x
Skutterudita CoAs3-x

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skutterudita  
  1. «Skutterudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 «Skutterudite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  3. Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017].
  4. «Nickelskutterudite-Skutterudite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. «Smaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. «Bismutosmaltin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].