Cobaltita

La cobaltita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la seva composició química. El nom ve de l'alemany, Kobold, "esperits de l'interior de la terra", en al·lusió a la resistència dels minerals de cobalt per fondre's. Va ser descrit per primera vegada el 1832, i la seva localitat tipus és Cobalt, Ontàrio. Pertany i dóna nom al grup cobaltita de minerals.[2] Forma una sèrie de solució sòlida amb la gersdorffita.[3]

Infotaula de mineralCobaltita
Cobaltite-LTH72C.JPG
Cobaltita d'Ontàrio, Canadà
Fórmula químicaCoAsS
Epònimcobalt modifica
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.25 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.18 modifica
Dana2.12.3.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudocúbic
Hàbit cristal·lígranular amb cristalls massius, rarament estriats
Estructura cristal·linaa = 5.582 Å, b = 5.582 Å, c = 5.582 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbica
Colorblanc argent amb reflexos rosats
Maclessobre [111] creant formes pseudocúbiques i estries
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Densitat6,0 a 6,4
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

Està composta per cobalt, arsènic i sofre. Pot contenir fins a un 10% de ferro i quantitats variables de níquel.[4] Estructuralment s'assembla a la pirita (FeS2), amb un dels àtoms de sofre substituït per un àtom d'arsènic, i químicament és molt semblant al glaucodot i a l'al·loclasita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura, i en roques metamòrfiques. Malgrat la seva escassetat, el mineral és processat com una font significativa de cobalt. És comú que presenti incrustacions secundàries d'eritrita, arseniat de cobalt hidratat, producte de la meteorització. Es troba en associació amb la magnetita, esfalerita, calcopirita, skutterudita, al·lanita, zoisita, escapolita, titanita i calcita, juntament amb molts altres sulfurs i arsenurs Co-Ni. Es troba principalment a: Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Austràlia, República Democràtica del Congo i Marroc.[5]

VarietatsModifica

Només es coneix una varietat de cobaltita, l'anomenada cobaltita fèrrica, trobada a la mina Chiyogahara, a la Prefectura d'Iwate, Japó.[6]

Grup cobaltitaModifica

El grup cobaltita de minerals està compost, a banda de la cobaltita, per les següents espècies minerals: changchengita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, kalungaïta, krutovita, maslovita, mayingita, michenerita, milotaïta, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita i willyamita.[2][7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobaltita
  1. «Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  3. «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  4. Klein, Cornelus and Cornrlius Hurlbut, 1996, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p.288, ISBN 0-471-80580-7
  5. «Cobaltite» (en anglès). Mineral Handbook. [Consulta: 24 maig 2014].
  6. «Ferroan Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  7. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 maig 2014].