Tremolita
La tremolita és un mineral de la classe dels silicats, a dins de la qual pertany al grup dels amfíbols. Va ser anomenada l'any 1789 per Johann Georg Albrecht Höpfner amb el nom del lloc del seu descobriment, la vall de Tremola, als Alps suïssos.
 Tremolita | |
|---|---|
 Tremolita provinent de la localitat tipus, a Suïssa | |
| Fórmula química | Ca₂Mg₅(Si₈O22)(OH)₂ |
| Epònim | Tremola Valley (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.10 |
| Dana | 66.1.3a.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats prismàtics o aplanats; també fibrosa, granular o agregats columnars |
| Estructura cristal·lina | a = 9.84 Å, b = 18.02 Å, c = 5.27 Å; β = 104.95°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | blanc, gris, verdós |
| Macles | simple o múltiple, normalment paral·leles a {100}; rarament paral·leles a {001} |
| Exfoliació | {110} perfecta, {010} imperfecta |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 2,99 a 3,03 |
| Densitat | 2,9 a 3,1 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.599 - 1.612 nβ = 1.613 - 1.626 nγ = 1.625 - 1.637 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Angle 2V | mesurat: 86° a 88° |
| Fluorescència | ona curta = groc; ona llarga = gamma de roses |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Tr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La tremolita és un amfíbol de calci i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats prismàtics o aplanats. També s'hi pot trobar de manera fibrosa, granular o en agregats columnars. Forma sèries de solució sòlida amb l'actinolita i la ferroactinolita.[2][3]
Formació i jaciments modifica
La tremolita es forma per metamorfisme a partir de sediments rics en dolomita i quars. La tremolita és un indicador del grau del metamorfisme, ja que a elevades temperatures es converteix en diòpsid. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, grossulària (granat), talc i serpentina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Can Llavor (Susqueda).[4]
Varietats modifica
Es coneixen dues varietats de tremolita:
- La cromo-tremolita, una varietat verdosa de la tremolita amb crom.[5]
- La hexagonita, una suposadament forma hexagonal de tremolita, demostrada ser en realitat monoclínica. Una varietat manganesífera es distingeix pel seu color lila pàl·lid a violaci.[6]
-
Cromo-tremolita -
Hexagonita
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tremolita |
- ↑ «Tremolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ «Actinolite-Tremolite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ «Ferro-Actinolite-Tremolite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Chrome-Tremolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ «Hexagonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].