Sant Feliu de Buixalleu

municipi de Catalunya

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Feliu de Buixalleu
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 47′ 27″ N, 2° 35′ 10″ E / 41.79093°N,2.586137°E / 41.79093; 2.586137
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Àmbit funcional territorialComarques gironines

ComarcaSelva Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població862 (2023) Modifica el valor a Wikidata (13,93 hab./km²)
Llars63 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFeliuà, feliuana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície61,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perla Tordera i riera d'Arbúcies Modifica el valor a Wikidata
Altitud402 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Roquet Avellaneda Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17451 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17159 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171595 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantfeliudebuixalleu.cat Modifica el valor a Wikidata

El topònim està documentat al segle xi com Bursoleu o Bursolevi.[1] En els fogatges del segle xv surt Boixalleu i al segle xvi com Bosseleu. En els primers censos del segle xix es va registrar Buxalleu.[2] El 1937 es va canviar a Buixalleu de la Selva,[3] recuperant el franquisme el nom de San Feliu de Buxalleu no canviat fins a la dècada del 1980. El topònim podria provenir de l'àrab al-bursa, «lloc pelat».[1]

Geografia

modifica

Història

modifica

Aquest terme municipal era al 1800 dependent del Vescomtat de Cabrera (Batllia de n'Orri), i comprenia el poble, Maçanes, Gaserans i Grions. El 1842 el municipi s'anomenava Vall d'Orri. El 1859 Maçanes se'n va segregar per formar un municipi propi.[4]

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Gaserans 420
Grions 217
Sant Feliu de Buixalleu 131


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
54 61 63 406 1.020 2.718 1.548 1.606 1.454 1.443

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.533 1.388 1.311 1.196 1.047 781 616 601 601 601

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
672 695 727 734 752 756 803 793 788
776

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
799
804
797
839 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Llocs d'interès

modifica
  • Castell de Montsoriu. Documentat des del 1002.
  • Església parroquial de Sant Feliu de Buixalleu. Originàriament romànica però modificada en època gòtica amb l'afegit de dues naus laterals. Té un notable campanar quadrat amb una escala exterior.
  • Església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans. Amb absis romànic.
  • Església parroquial de Sant Gabriel de Grions. Del segle xvii.
  • Ermita de Sant Segimon del Bosc. Documentada al segle X i modificada al començament del segle xvi.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xvi.
  • Gorg d'en Perxistor. Segons la tradició el 5 de desembre de 1082 hi fou assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a mans dels seu germà Berenguer Ramon II, el Fratricida.

Curiositats

modifica

El grup de teatre català Teatre de Guerrilla va realitzar una col·laboració humorística al programa "El Món a Rac1" de l'emisora de ràdio catalana Rac1. La col·laboració la feien suposadament connectant en directe amb el casino de Sant Feliu de Buixalleu, d'on deien ser veïns els personatges interpretats pels membres de Teatre de Guerrilla.

Fills il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.215. ISBN 84-7304-186-0. 
  2. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  3. Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 13 octubre 2010].
  4. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 

Enllaços externs

modifica