René Just Haüy

René Just Haüy (1743 – 1822) va ser un mineralòleg francès, conegut també com el clergue Abbé Haüy És considerat com el "Pare de la Cristal·logafia Moderna." [1]

Infotaula de personaRené Just Haüy
René Just Haüy 2.jpg
René Just Haüy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1743 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Just-en-Chaussée (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1822 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 60 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómineralogia
OcupadorMuséum national d'histoire naturelle Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesGabriel Delafosse Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralChristian Samuel Weiss Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansValentin Haüy Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Haüy nasqué a Saint-Just-en-Chaussée, al departament francès d'Oise. Els seus pares eren pobres i només amb ajuda econòmica de les seves amistats va ser possible portar a estudiar al seu fill al College de Navarre i després al College de Lemoine. Haüy es va ordenar sacerdot catòlic. Primer va dedicar la seva atenció a la botànica, però posteriorment ho va fer a la història natural. Tot estudiant un tros de llança de pedra calcària, va fer uns experiments que van donar lloc a establir una llei sobre la cristal·lització.

La teoria matemàtica d'aquesta llei la va exposar Haüy en el seu Traité de minéralogie, va ser immediatament reconeguda per l'Acadèmia francesa de les Ciències. També el nom de Haüy està associat a les observacions que ell va fer sobre la piroelectricitat.

Durant la Revolució francesa, Haüy va ser empresonat i amb risc de perdre la vida fins que Étienne Geoffroy Saint-Hilaire intercedí en favor seu. El 1802, sota Napoleó I, esdevingué professor de mineralogia al Muséum national d'Histoire naturelle i va fundar el Musée de Minéralogie. El mateix any Martin van Marum el va visitar. Després de 1814 va ser privat dels seus nomenaments per la restauració borbònica. Els seus darrers anys els va passar en la pobresa.

El 1821, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

El mineral Hauyne el recorda.

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel.

El seu germà Valentin Haüy, fundà la primera escola per a cecs.

Algunes obresModifica

  • Essai d'une théorie sur la structure des crystaux (1784) via Gallica
  • Exposition raisonné de la théorie de l'électricité et du magnétisme, d'après les principes d'Æpinus (1787) BNF
  • De la structure considérée comme caractère distinctif des minéraux (1793)
  • Exposition abrégé de la théorie de la structure des cristaux (1793) BNF
  • Extrait d'un traité élémentaire de minéralogie (1797)
  • Traité de minéralogie (5 vols, 1801) BNF: Vol 1 Vol 2 Vol 3 Vol 4 Vol 5
  • Traité élémentaire de physique (2 vols 1803, 1806) Google Books
  • Tableau comparatif des résultats de la cristallographie, et de l'analyse chimique relativement à la classification des minéraux (1809) BNF
  • Traité des pierres précieuses (1817) BNF
  • Traité de cristallographie (2 vols, 1822) Google Books

NotesModifica

  1. Brock, H. (1910). René-Just Haüy. In "The Catholic Encyclopedia". New York: Robert Appleton Company.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Just Haüy
  • Catholic Encyclopedia 1917
  • George F. Kunz. “The Life and Work of Haüy.” American Mineralogist. Volume 3, number 6, 1918. Pages 61–89, plates 5–11; Also: Bulletin of the New York Mineralogical Club. Volume 3, pages 61–89, plates 5–11 [sic].