La datolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats). Jens Esmark li va donar nom el 1806 del grec dateomai (dividir) i lithos (pedra), en referència a la textura granular de les varietats massives.[2] Pertany al grup de la gadolinita-datolita.[3]

Infotaula de mineralDatolita

Datolita amb petits cubs de pirita de San Luis Potosí, Mèxic
Fórmula químicaCaBSiO₄(OH)
Epònimseparació Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusArendal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.AJ.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana54.2.1a.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics, curts a tabulars; botrioide o globular amb estructura columnar; granular a compacta; criptocristal·lina
Estructura cristal·linaa = 9.62 Å, b = 7.6 Å, c = 4.84 Å; β = 90.15°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica prismàtica
Colorblanc, gris, groguenc
Exfoliacióimperfecta
Fracturadesigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 5,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,9 a 3
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.626 nβ = 1.653 - 1.654 nγ = 1.670
Birefringènciaδ = 0,044
Angle 2Vmesurada: 74°
Dispersió òpticar > v; feble
Fluorescènciablau sota SW UV
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDat Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

L'estructura molecular de la datolita consisteix en fulls d'anells de quatre o vuit baules units per la vora, alternat tetraedres de (HBO₄) i (SiO₄), el que la classifica com un filo-bor-silicat. No conté cap ió hidròxid aïllat, és un nesosilicat de calci i bor. Està molt relacionada amb la bakerita i la shimazakiita.

A més dels elements que componen la seva cel·la unitat, sol portar nombroses impureses que li donen moltes tonalitats de color, entre les quals destaquen: manganès, magnesi, alumini i ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la datolita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

modifica

És un mineral relativament abundant, que pot aparèixer com a mineral secundari en roques ígnies de tipus màfic. També se li pot trobar en geodes de roques sedimentàries, serpentinites, esquists o en filons. Sol aparèixer associat a altres minerals, com els minerals del grup de les zeolites, minerals granats, prehnita, danburita, calcita o minerals del grup de l'axinita.

Varietats

modifica

La botriolita és una varietat de datolita que es troba de forma botrioide. Va ser anomenada així per Named in 1808 by Johann Friedrich Ludwig Hausmann l'any 1808 del grec βοτρυξ (raïm) en al·lusió a la seva estructura. Ha sigut trobada a Aust-Agder (Noruega) i a Massachusetts i Nova Jersey (Estats Units).[4]

Referències

modifica
  1. «Datolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juny 2014].
  2. «Datolite». The Gemology Project. [Consulta: 9 agost 2013].
  3. «Gadolinite-Datolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juny 2014].
  4. «Botryolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juny 2014].