La gadolinita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup gadolinita-datolita.[3] Rep el seu nom de Johan Gadolin (1760-1852) i de l'element ceri, la terra rara dominant.

Infotaula de mineralGadolinita-(Ce)

Cristall de gadolinita de Tuftane, Frikstad, Iveland, Aust-Agder, Noruega
Fórmula química(Ce,La,Nd,Y)₂Fe2+Be₂Si₂O10
Epònimgadolinita, ceri i espècie mineral Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.54.2.1b.2
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana5.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límasses grans fracturades
Estructura cristal·linaa = 9.8973Å, b = 7.6282Å, c = 4.7505Å, β = 90.416°
Colornegre; verd-oliva en seccions fines
Fracturaconcoidal
Duresa6,5 a 7
Lluïssorvítria
Diafanitattranslúcida
Densitatmesurada 4,20; calculada 4,90
Mineral radioactiu
Radioactivitatquan conté U o Th
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolGad-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

Característiques

modifica

La gadolinita-(Ce) és un nesosilicat de ferro, beril·li i diverses terres rares, entre les quals destaquen el lantani, l'itri, el neodimi i el ceri. Sovint és lleugerament radioactiva degut a un lleu contingut d'urani i/o de tori; per tant, sovint metamictza. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de ceri de la gadolinita-(Y).[4] La seva duresa es troba entre 6,5 i 7 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gadolinita-(Ce) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

modifica

Es troba en filons de pegmatita sienita al llarg del contacte entre basalts i monzonites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aegirina, piroclor, zircó, apatita, titanita, pirofanita, magnetita, loparita, chevkinita, biotita, microclina, helvita, molibdenita, albita, apofil·lita, quars i calcita. La seva localitat tipus es troba a Buer, Bjørkedalen, Porsgrunn, Telemark, Noruega.

Referències

modifica
  1. «Gadolinite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
  2. «Gadolinite-(Ce)» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 3 abril 2015].
  3. «Gadolinite-Datolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
  4. «Gadolinite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].