Roscoelita

mineral del grup de les miques

La roscoelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el seu nom de Sir Henry Enfield Roscoe (1833-1915), químic anglès, especialment conegut pels primerencs treballs sobre el vanadi i els seus estudis fotoquímics.

Infotaula de mineralRoscoelita
Gold & roscoelite (Stuckslacker Mine, Coloma, California, USA) (16562912783).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaK(V3+,Al)2(AlSi3O10)(OH)2
EpònimHenry Enfield Roscoe Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Stuckslager (Stuckslacker Mine; Sam Simms Mine), Coloma, Districte de Coloma, West Belt, Comtat d'El Dorado, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.2.2a.4
Heys16.15.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colormarró, gris fosc a negre
Exfoliacióperfecta en {001}
Duresa2,5
Lluïssornacrada
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,92 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,590 a 1,610 nβ = 1,630 a 1,685 nγ = 1,640 a 1,704
Birefringènciaδ = 0,050 a 0,094
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 24,5° a 39,5°
Dispersió òpticar < v feble
Impureses comunesFe, Ca, Na, H
Més informació
Estatus IMAaprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1876
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La roscoelita és un silicat de fórmula química K(V3+,Al)2(AlSi3O10)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roscoelita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la mina Stuckslager, a la localitat de Coloma, al districte homònim del comtat d'El Dorado, a Califòrnia, Estats Units. Ha estat descrita en gairebé tres-cents jaciments d'arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Eureka, situada a la localitat de Castell-estaó, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida.

ReferènciesModifica

  1. «Roscoelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].

Enllaços externsModifica