Sudoïta

mineral fil·losilicat

La sudoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. NomenatRep el nom en honor de Toshio Sudo (1911-2000), professor de mineralogia de la Universitat de Tòquio, al Japó. La tosudita també és anomenat en honor seu.

Infotaula de mineralSudoïta
Fórmula químicaMg2Al3(Si3Al)O10)(OH)8
EpònimToshio Sudō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFormació Knollenberg Keuper, Lützelbach, Plochingen, Regió d'Stuttgart, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.4.1.3
Heys16.19.21
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,23 Å; b = 9,07 Å; c = 14,28 Å; β = 97,03°
Colorblanc a verd clar
Duresa2,5 a 3,5
Lluïssornacrada, terrosa
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,581 a 1,583 nβ = 1,584 a 1,589 nγ = 1,591 a 1,601
Birefringènciaδ = 0,010 a 0,018
Angle 2Vmesurat: 64° a 70°, calculat: 68° a 72°
Dispersió òpticano en té
Impureses comunesTi, Mn, Ca, K, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966-027
Any d'aprovació1966
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La sudoïta és un silicat de fórmula química Mg2Al3(Si3Al)O10)(OH)8. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la formació Knollenberg Keuper, a la localitat de Plochingen, a la regió d'Stuttgart (Baden-Württemberg, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i l'Antàrtida.

ReferènciesModifica

  1. «Sudoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2020].