La Regió d'Stuttgart (en alemany Regierungsbezirk Stuttgart) és una de les quatre regions administratives (Regierungsbezirk) de l'estat de Baden-Württemberg, Alemanya, localitzada al nord-est de l'estat. Forma un espai urbà al cor de la Regió Metropolitana d'Stuttgart, amb la ciutat de Stuttgart com a capital, i els districtes circumdants de Ludwigsburg, Esslingen, Böblingen, Rems-Murr i Göppingen (cada un a 10–20 km del centre de la ciutat d'Stuttgart). Es subdivideix en tres subregions o associacions regionals (Regionalverband): Heilbronn-Franken, Ostwürttemberg i Stuttgart. Té una àrea de 10.558 km² i una població de 4.016.012 habitants.[1] La Regió d'Stuttgart està governada per un parlament electoral.

Infotaula de geografia políticaRegió d'Stuttgart

Localització
RegionStuttgart.png
 48° 47′ 00″ N, 9° 10′ 35″ E / 48.7833°N,9.17639°E / 48.7833; 9.17639
EstatAlemanya
Estat federatBaden-Württemberg
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata
Situació de la regió a Alemanya
Logo de la Regió d'Stuttgart

Situat al cor de Baden-Württemberg i la Unió Europea, la Regió d'Stuttgart és el centre de la vida econòmica, científica ipolítica del sud-oest d'Alemanya. Actualment l'àrea té la densitat més alta d'organitzacions científiques, acadèmiques i de recerca d'Alemanya, i corona la lliga nacional per aplicacions de patent.

GeografiaModifica

Regió d'Stuttgart
Districte administratiu d'Stuttgart
Mapa de Baden-Württemberg

La regió d'Stuttgart es troba al nord-est de l'estat de Baden-Württemberg i fins al 31 de desembre del 1972 es coneixia amb el nom de regió de Nordwürttemberg.

Limita al sud amb la regió de Tübingen, a l'oest amb la regió de Karlsruhe, i al nord i a l'est amb Baviera. La seva extensió i límits actuals van ser definits en la reforma territorial i administrativa de l'1 de gener del 1973.

De nord-oest al sud-est la regió és de 90 quilòmetres i de sud-oest a nord-est, de 80 quilòmetres. La mida de l'àrea és de 3.654 km². Segons els càlculs fets per la oficina de la zona, el centre geogràfic està localitzat en el sud del districte Rems-Murr, a uns quants centenars de metres del poble Weinstadt-Strümpfelbach, en una vinya.

El Neckar flueix a través de la regió per aproximadament 90 quilòmetres, del qual aproximadament 70 quilòmetres són navegables per aigua. L'afluent més llarg en la regió és el Fils (50 km), que va seguit pel Murr (45 km), pel Rems (35 km) i pel Enz (30 km).

Topogràficament la Regió passa entre 170 m per sobre el nivell del mar (riuNeckar en un dels seus trams) i 835 msnm (muntanya dels Alps suabessos, prop de Hohenstadt).

Kreise
(districtes)
Kreisfreie Städte
(ciutats independents)
  1. Böblingen
  2. Esslingen
  3. Göppingen
  4. Heidenheim
  5. Heilbronn
  6. Hohenlohe
  7. Ludwigsburg
  8. Main-Tauber
  9. Ostalb
  10. Rems-Murr
  11. Schwäbisch Hall
  1. Heilbronn
  2. Stuttgart

Les 37 grans ciutats districtals (sota control de la Presidència de la regió administrativa d'Stuttgart):

  1. Aalen
  2. Backnang
  3. Bad Mergentheim
  4. Bad Rappenau
  5. Bietigheim-Bissingen
  6. Böblingen
  7. Crailsheim
  8. Ditzingen
  9. Ellwangen (Jagst)
  10. Eppingen
  11. Esslingen am Neckar
  12. Fellbach
  13. Filderstadt
  14. Geislingen an der Steige
  15. Giengen an der Brenz
  16. Göppingen
  17. Heidenheim an der Brenz
  18. Herrenberg
  19. Kirchheim unter Teck
  20. Kornwestheim
  21. Leinfelden-Echterdingen
  22. Leonberg
  23. Ludwigsburg
  24. Neckarsulm
  25. Nürtingen
  26. Öhringen
  27. Ostfildern
  28. Remseck am Neckar
  29. Schorndorf
  30. Schwäbisch Gmünd
  31. Schwäbisch Hall
  32. Sindelfingen
  33. Vaihingen an der Enz
  34. Waiblingen
  35. Weinstadt
  36. Wertheim
  37. Winnenden

DemografiaModifica

Aproximadament 2,7 milions de persones viuen en la Regió d'Stuttgart, la qual cosa representa una quarta part del total de la població de Baden-Württenberg. La superfície de la Regió és una desena part de l'extensió total de l'estat.

Els nombres d'habitants són resultats de cens (¹) o actualitzacions oficials de l'oficina estadística estatal de Baden-Württemberg (residència primària única).

Data Habitants
31 de desembre de 1973 2.373.268
31 de desembre de 1975 2.341.099
31 de desembre de 1980 2.369.273
31 de desembre de 1985 2.348.272
25 de maig de 1987 ¹ 2.361.412
31 de desembre de 1990 2.484.360
Data Habitants
31 de desembre de 1995 2.566.950
31 de desembre de 2000 2.613.379
31 de desembre de 2005 2.667.766
31 de desembre de 2010 2.678.795
9 de maig de 2011 ¹ 2.626.864
31 de desembre de 2015 2.735.425

Regió Verband d'StuttgartModifica

La Regió Verband d'Sttutgart (VRS), establerta com un ens públic, és un de les 12 associacions regionals de Baden-Württemberg, organització política i administrativa de la Regió de Stuttgart. El 1973, el Regionalverband Mittlerer Neckar va ser rebatejat a Regionalverband Stuttgart fins al 1992. Per llei va ser transferit a la Regió Verband d'Stuttgart el 7 de febrer del 1994. Així, amb el nou model de gestió territorial, va rebre atribucions addicionals i té com l'associació regional única en Baden-Württemberg un parlament elegit electoralment. L'assemblea regional de la Regió Verband d'Stuttgart és elegida cada cinc anys.

La seva oficina és localitzada en l'oficina d'associacions de Stuttgart. L'associació a més té una oficina a Brussel·les.

El pressupost de VRS pel 2016 era de 389 milions d'euros (2015: 323 milions d'euros).

TasquesModifica

Les tasques importants obligatòries de les VRS són entre altres:

Planificació especialModifica

El VRS és el representant per la planificació especial regional (planificació regional). L'eina més important és el Pla Regional. Aquest pla anomena els llocs centrals següents:

Centres regionals
Stuttgart Stuttgart Central
Bad Cannstatt (nucli urbà)
Feuerbach (nucli urbà)
Vaihingen (nucli urbà)
Weilimdorf (nucli urbà)
Zuffenhausen (nucli urbà)
Centres mitjans
Backnang
Bietigheim-Bissingen (Districte Bietigheim), Besigheim
Böblingen, Sindelfingen
Esslingen am Neckar
Geislingen an der Steige
Göppingen
Herrenberg
Kirchheim unter Teck
Leonberg
Ludwigsburg, Kornwestheim
Nürtingen
Schorndorf
Vaihingen an der Enz
Waiblingen, Fellbach
Sub Centre
Ditzingen
Donzdorf
Filderstadt (Districte Bernhausen)
Leinfelden-Echterdingen (Districtes Leinfelden i Echterdingen)
Marbach am Neckar
Murrhardt
Ostfildern (Districte Nellingen)
Plochingen
Weil der Stadt
Weinstadt (Districte Endersbach)
Welzheim
Winnenden
Centres petits
Alfdorf (Ciutat principal)
Bad Boll (ciutat principal)
Böhmenkirch (Ciutat principal)
Bönnigheim (Ciutat central)
Deggingen (Ciutat principal)
Ebersbach an der Fils (ciutat central)
Eislingen/Fils (Ciutat central)
Freiberg am Neckar (ciutat central)
Gäufelden (Districte Nebringen)
Gerlingen (Ciutat central)
Großbottwar (Ciutat central), Oberstenfeld (ciutat principal)
Holzgerlingen (Ciutat central)
Korntal-Münchingen (Districte Korntal)
Lenningen (districtl Oberlenningen)
Neckartenzlingen (Ciutat principal)
Neuffen (Ciutat central)
Plüderhausen (Ciutat principal)
Rechberghausen (Ciutat principal)
Reichenbach an der Fils (ciutat central)
Remshalden (Ciutat central)
Renningen (Ciutat central)
Rudersberg (Ciutat principal)
Sachsenheim (Ciutat central Großsachsenheim)
Steinheim an der Murr (ciutat central)
Sulzbach an der Murr (ciutat principal)
Uhingen (Ciutat principal)
Waldenbuch (Ciutat principal)
Weilheim an der Teck (ciutat central)
Wendlingen am Neckar (ciutat central)
Wiesensteig (Ciutat central)

TransportModifica

El VRS és responsable de la planificació de transport regional i el transport públic local. En el pla de transport regional fan previsions del desenvolupament de trànsit per períodes més llargs de temps i noms i avalua mesures urgents per suportar el trànsit previst. El VRS és patrocinador del S-Bahn Stuttgart.

Promoció econòmicaModifica

Per tal d'exercitar el requerit per llei, en l'àmbit de la promoció econòmica regional, el VRS va fundar juntament amb els altres interessats la "Wirtschaftsförderung Region Stuttgart GmbH" (WRS) l'any 1995. A part de la selecció i l'orientació per a companyies que es volen establir a la Regió d'Stuttgart (promoció econòmica exògena), els aproximadament 50 empleats de la WRS consulten i assisteixen en l'àmbit del desenvolupament de les empreses que ja hi estan establertes.

A més la promoció econòmica clàssica en el sentit més estricte (per exemple, a través del màrqueting d'assentaments industrials, l'orientació d'inversors en la seva cerca d'una ubicació), un dels focus està en les activitats de promoció econòmiques de la Regió d'Stuttgart i el Suport de grups empresarials segurs. Entre altres:

  • Indústria i Enginyeria de l'Automoció
  • Enginyeria Mecànica, Enginyeria de la Manufactura
  • Energia i Enginyeria Medioambiental
  • Tecnologies de la informació (especialment en el camp del programari de codi obert)
  • Economia basada en la salut
  • Enginyeria aeroespacial
  • Indústria cultural

InfraestructuraModifica

Hom pot accedir a la Regió d'Stuttgart a través d'un dens conjunt d'autopistes d'accés controlat (Autobahn), autopistes federals (Bundesstraßen) i carreteres de districte (Kreisstrassen). Les Bundesstraßen es van ampliar de quatre a sis carrils correguts en un patró d'estrella cap a la capital de l'estat. Les dues Autobahnen A 8 i A 81 es creuen en la Regió al triangle de Leonberg, un dels encreuaments d'Autobahnen més utilitzats d'Alemanya. La Stuttgarter Hauptbahnhof, l'estació de ferrocarril principal, és un intercanviador per a trajectes de llarga distància, regionals i la S-Bahn-Verkehr. Dins d'un radi de 100 km pot arribar a registrar uns desplaçaments d'uns 12 milions de persones. L'Aeroport d'Stuttgart ha esdevingut un hub europeu per a gairebé 60 línies aèries. 10 milions de passatgers l'utilitzen anualment i s'hi embarquen 65.000 tones de càrrega aerotransportada. Ofereix vols a més de 120 destinacions de més de 40 països.

Importància econòmicaModifica

 
Vista d'Stuttgart

El producte interior brut de la Regió d'Stuttgart va arribar als 35.000 € per capita, aproximadament 64.000 € per persona empleada i 120.000 milions en total. L'índex d'atur és del 4,8 per cent. La Regió d'Stuttgart és un dels centres econòmics d'Europa. Això és degut no només a la influència d'empreses internacionals, com Daimler, Porsche, Robert Bosch, Celesio, Hewlett-Packard i IBM (totes les quals tenen la seva seu mundial o alemanya aquí), sinó també a la influència d'empreses mitjanes com Behr, Kärcher, Märklin, Stihl, Festo, i Trumpf. En total, aproximadament 150.000 empreses estan localitzades en la Regió d'Stuttgart. El 24 per cent dels empleats de la Regió d'Stuttgart treballen en el sector de l'alta tecnologia, la qual cosa suposa un un rècord europeu.

Àrea Metropolitana d'StuttgartModifica

L'Àrea Metropolitana d'Stuttgart (amb una població de 5,3 milions), segons la definició de la Unió Europea, no és idèntica amb la "Regió" d'Stuttgart interior ni amb el Districte Administratiu d'Stuttgart.

La Àrea Metropolitana d'Stuttgart consisteix de una de les ciutats més grans (aproximadament 50 km al Centre de la Ciutat d'Stuttgart):

  • Regió d'Stuttgart, 2,7 milions d'habitants
  • Heilbronn, 120.000 habitants, Districte Administratiu d'Stuttgart
  • Schwäbisch Gmünd, 65.000 habitants, Districte Administratiu d'Stuttgart
  • Tübingen, 85.000 habitants, Districte Administratiu de Tübingen
  • Reutlingen, 115.000 habitants, Districte Administratiu de Tübingen
  • Pforzheim, 115.000 habitants, Districte Administratiu de Karlsruhe i els seus comtats circumdants.

CuriositatsModifica

  • Cada any es tramiten més de 3.600 patents en la Regió d'Stuttgart.
  • A més del cotxe, el classificador, la fotocopiadora d'oficina, les mitges de niló, la bugia, el trepant, la barbacoa, l'Unimog, l'Escarabat de Volkswagen i la ràdio portàtil van ser inventades aquí.

ReferènciesModifica

  1. «Landesdaten» (en alemany). statistik.baden-wuerttemberg.de, 2011. [Consulta: 28 abril 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió d'Stuttgart

Coord.: 49° 00′ N, 9° 40′ E / 49.0°N,9.67°E / 49.0; 9.67