Lunijianlaïta

La lunijianlaïta és un mineral de la classe dels silicats. El nom segueix els sistemes de nomenclatura xinesos i de l'IMA per als minerals estratificats regularment. Luni per al grup de la clorita, lian per la pirofil·lita i jian per a l'alternança de capes.

Lunijianlaïta
Fórmula química	Li0.7Al6.2(AlSi₇O20)(OH,O)10
Localitat tipus	Dipòsit de pirofil·lita, Haikou, Comtat de Qingtian, Lishui, Zhejiang, República Popular de la Xina
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.60
Dana	71.4.2.2
Heys	16.1.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,09 Å; b = 8,97 Å; c = 23,39 Å;
Color	incolor, blanc
Exfoliació	perfecta- {001}
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, sedosa, nacrada
Densitat	2,75 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,576 nβ = 1,583 nγ = 1,587
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 61°, calculat: 72°
Dispersió òptica	molt feble
Impureses comunes	Fe, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-056
Símbol	Lji
Referències

Característiques

La lunijianlaïta és un silicat de fórmula química Li_0.7Al_6.2(AlSi₇O₂₀)(OH,O)₁₀. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1990. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És una interstratificació regular 1:1 de cookeïta i pirofil·lita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al sipòsit de pirofil·lita de Haikou, al comtat de Qingtian, a la província de Zhejiang (República Popular de la Xina). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.