Antoine Henri Becquerel

físic francès

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.[1]

Infotaula de personaAntoine Henri Becquerel
Portrait of Antoine-Henri Becquerel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Le Croisic (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentmanoir de Pen Castel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des ponts ParisTech (1874–)
École Polytechnique (1872–)
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i química Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, enginyer, professor d'universitat, físic nuclear i químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Polytechnique (1895–)
École des ponts ParisTech (1894–)
Muséum national d'histoire naturelle (1892–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesMarie Curie Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamille Becquerel (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLouise Lorieux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Becquerel Modifica el valor a Wikidata
PareA. E. Becquerel Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaul Becquerel (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Henri Becquerel signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 95702460 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de París, i era fill d'Alexandre Becquerel, el qual estudià la llum i la fosforescència i inventà la fosforoscòpia, i nét d'Antoine César Becquerel, un dels fundadors de l'electroquímica. Va estudiar enginyeria a l'École polytechnique[1] i a l'École des ponts ParisTech.[2]

Estudis científicsModifica

Professor del Museu d'Història Natural el 1892, el tercer membre de la seva família a fer-ho, fou nomenat el 1895 també professor de l'École Polytechnique el 1895.

L'any 1896, va descobrir accidentalment una nova propietat de la matèria que, posteriorment, es va denominar radioactivitat; aquest descobriment es va succeir durant la seva investigació sobre la fluorescència. Continuant els treballs de Wilhelm Röntgen, en col·locar sals d'urani sobre una placa fotogràfica en una zona fosca, va comprovar que l'esmentada placa s'ennegria. Les sals d'urani emetien una radiació capaç de travessar papers negres i altres substàncies opaques a la llum ordinària. Aquests raigs es van denominar en un principi raigs B en honor del seu descobridor.

A més, va realitzar investigacions sobre la fosforescència, espectroscòpia i l'absorció de la llum.

L'any 1903, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espontània.

Antoine Henri Becquerel es morí el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys, a la seva residència de Le Croisic, a la Bretanya.

ReconeixementsModifica

En el seu honor, s'ha anomenat Becquerel la unitat per a mesurar l'activitat radioactiva en el sistema internacional d'unitats.

En honor seu, també s'ha anomenat el cràter Becquerel a la Lluna, i el cràter Becquerel de Mart.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Antoine-Henri Becquerel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «BECQUEREL Henri». École des Ponts ParisTech. [Consulta: 16 octubre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Henri Becquerel