Pierre Curie
Pierre Curie (París, 15 de maig de 1859 - París, 19 d'abril de 1906) fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1859 París |
| Mort | 19 abril 1906 (46 anys) París |
| Causa de mort | Accident (Atropellament ) |
| Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Ciències de París La Sorbona escolarització a casa |
| Director de tesi | Gabriel Lippmann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | físic, professor d'universitat, químic, físic nuclear |
| Ocupador | Universitat de París |
| Membre de | |
| Alumnes | Paul Langevin |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Paul Langevin |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Curie (1895–1906) |
| Fills | Irène Joliot-Curie, Ève Curie |
| Pares | Eugène Curie i Sophie-Claire Depouilly (en)  |
| Germans | Jacques Curie |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
BiografiaModifica
Nascut el 15 de maig de 1859 a la ciutat de París, fou educat pel seu propi pare i destacà en matemàtiques i geometria. Als 18 anys, finalitzà estudis equivalents a una llicenciatura universitària, però no pogué doctorar-se per manca de diners, que l'obligà a entrar a treballar en un laboratori.
Primers descobrimentsModifica
El 1880, descobrí la piezoelectricitat amb el seu germà Jacques, és a dir, el fenomen pel qual en comprimir un cristall es genera un potencial elèctric. Posteriorment, ambdós germans demostraren l'efecte contrari: que els cristalls es poden deformar quan se sotmeten a un potencial.
Durant el seu doctorat i els anys següents, es dedicà a investigar temes de magnetisme. Desenvolupà una balança de torsió molt sensible per estudiar fenòmens magnètics i estudià el ferromagnetisme, el paramagnetisme i el diamagnetisme. Com a resultat d'aquests estudis, cal destacar el descobriment de l'efecte de la temperatura sobre el paramagnetisme, conegut actualment com la llei de Curie. També descobrí que les substàncies ferromagnètiques presenten una temperatura per sobre de la qual perden el seu caràcter ferromagnètic; aquesta temperatura es coneix com a temperatura o punt de Curie.
Treballs amb Marie CurieModifica
El 1895, es casà amb Marja Sklodowska, coneguda com a Marie Curie, amb la qual desenvolupà una part de les seves investigacions. A partir d'aquell moment, es dedicaren a l'estudi del llavors innovador camp de la radioactivitat i treballaren en l'aïllament del poloni i del radi.
El 1903, li fou concedit el Premi Nobel de Física, juntament amb Marie Curie i Antoine Henri Becquerel, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Morí el 19 d'abril de 1906 a causa d'un accident als carrers de París. Amb Marie Curie, foren pares d'Irène Joliot-Curie i sogres de Frédéric Joliot-Curie, ambdós continuadors del treball del matrimoni Curie i guanyadors el 1935 del Premi Nobel de Química. El 21 d'abril de 1995, les seves restes foren traslladades del panteó familiar al panteó de París.
ReconeixementsModifica
El 1910, el Congrés de Radiologia aprovà posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,7×10¹⁰ desintegracions per segon).
En honor seu, així com el de la seva esposa, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu, rebé el nom l'element sintètic curi (Cm) descobert l'any 1944, i també el cràter Curie a la Lluna i el cràter Curie de Mart.
ReferènciesModifica
- ↑ «Pierre Curie». Encyclopædia Britannica [Consulta: 6 abril 2017].
Enllaços externsModifica
- «Pierre Curie» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.