William Thomson

Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda). Avui dia és més conegut com a Lord Kelvin; va rebre el títol de baró de Kelvin en honor dels seus descobriments i contribucions científiques; el nom procedeix del riu Kelvin, que passa pels jardins botànics de la Universitat de Glasgow (Escòcia), en la qual va treballar.

Infotaula de personaWilliam Thomson
Kelvin-1200-scale1000.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Largs (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Westminster 51° 29′ 58″ N, 0° 07′ 38″ O / 51.499436°N,0.127248°O / 51.499436; -0.127248
Membre del Consell Privat del Regne Unit
1902 –
Membre de la Cambra dels Lords
23 febrer 1892 – 17 desembre 1907
36è President de la Royal Society
1890 – 1895
← George Gabriel StokesJoseph Lister → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLord Kelvin Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Glasgow
Peterhouse (Universitat de Cambridge)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiWilliam Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, astrònom, matemàtic, professor d'universitat, polític i enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Glasgow Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesWilliam Edward Ayrton Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargaret Crum (en) Tradueix (1852–)
Frances Anna Blandy (en) Tradueix (1874–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Thomson Modifica el valor a WikidataMargaret Gardiner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Lord Kelvin Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1278 Modifica els identificadors a Wikidata

Sens dubte, va ser un líder excepcional en l'àmbit de les ciències físiques del segle xix. Va fer importants treballs en el camp de l'anàlisi de l'electricitat i la termodinàmica i va contribuir molt a la unificació de les disciplines emergents de la física vers la seva forma moderna.

Una de les seves innovacions fou l'establiment d'un zero absolut corresponent a l'absència absoluta de calor i pressió d'un gas. Va donar el seu nom a una escala de temperatures, anomenada absoluta, mesurada en kèlvins (el seu símbol és K i és l'utilitzat en el sistema internacional d'unitats). També va establir la variació del punt de fusió del glaç en funció de la pressió i va descobrir el refredament degut a l'expansió dels gasos.

Lord Kelvin va tenir una segona carrera com a enginyer de telègraf i inventor, que li va donar un projecció pública i va assegurar-li una posició econòmica, honor i fama.

Escala Kelvin de temperaturesModifica

L'escala ordinària anomenada temperatura Celsius és, per definició, la temperatura absoluta amb un decalatge en origen de 273,15 K:

t = T - 273,15 K
en què t és la temperatura en graus Celsius (°C) i T la temperatura absoluta.

Els intervals de temperatura de l'escala de graus Celsius són idèntics als de l'escala en kèlvins.

Segon principi de la termodinàmicaModifica

Lord Kelvin va contribuir a l'establiment del segon principi de la termodinàmica, un dels enunciats que va fer en col·laboració amb Max Planck; diu:

És impossible obtenir un procés tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclusivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producció d'una quantitat equivalent de treball. (Kelvin-Planck)

Això contradeia la hipòtesi del segon tipus de moviment perpetu, del qual es presentava el següent exemple: el mar a 15 °C és una fantàstica reserva d'energia si fos possible convertir-la en treball; un vaixell podria avançar-hi deixant al seu darrere una estela d'aigua més freda. Però això seria impossible en virtut d'aquest segon principi.

Els seus estudis de la conducció tèrmica li van fer trobar un període extraordinàriament curt de refredament de la Terra, que era incompatible amb els estudis de Charles Lyell (1797-1875), el fundador de les anomenades capes geològiques. Per aquest fet, va ser mal considerat pels darwinistes. Caldria esperar al descobriment de l'energia radioactiva per tal de resoldre la paradoxa.

ElectricitatModifica

Va estudiar la conducció elèctrica dels cables submarins, i fou promotor de la construcció del primer cable transatlàntic. Es va enfrontar als estudis de Maxwell sobre l'èter; refusava la idea d'una propagació transversal sense propagació longitudinal en aquest medi. El seu estudi sobre la influència de la temperatura sobre la conducció elèctrica li va permetre de descobrir l'efecte Thomson i la relació entre l'efecte Peltier i l'efecte Seebeck, que és en la base de la termoelectricitat.

També va ser l'inventor d'un mecanisme simple de producció d'electricitat estàtica per influència, que va rebre el nom de replenisher (esquema del principi del replenisher).

MecànicaModifica

Trobem la seva petjada en els teoremes dits de Thomson, en què intervé el Teorema de Stokes. Les seves memòries van contribuir molt a la depuració de la teoria dels vòrtexs, d'on sortirà l'anàlisi vectorial de Gibbs (1839-1903); els vectors són tan familiars avui dia que això ha restat una mica amagat.

Va tenir nombrosos reconeixements: el 1856 li fou concedida la Royal Medal i el 1883 la medalla Copley, i va ser president de la Royal Society del 1890 al 1895.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Thomson
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Thomson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)