Gueorgui Fliórov

físic rus

Gueorgui Nikolàievitx Fliórov, rus: Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA: [gʲɪˈorgʲɪj nʲɪkɐˈlajɪvʲɪtɕ ˈflʲɵrəf]; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu.

Infotaula de personaGueorgui Fliórov
RUSMARKA-1660.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Георгий Николаевич Флёров Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1913 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Rostov del Don (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, inventor i físic nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Unificat de Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIuri Tsolakovitx Oganessian Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIuri Tsolakovitx Oganessian i Sergey Polikanov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, «Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena». Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l'urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l'urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Georgy Flerov» (en anglès). Atomic Heritage Foundation. [Consulta: 12 juny 2019].