Obre el menú principal

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA escoltar escoltar (pàg.), francès: Agence spatiale européenne escoltar escoltar (pàg.), ASE;[1][2] alemany: Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai. Fundada el 1975 i amb seu a París,[3] l’ESA té un personal global d’uns 2.200 treballadors el 2018[4] i un pressupost anual d’uns 5,72 milions d’euros el 2019.[5][6][7]

Infotaula d'organitzacióAgència Espacial Europea

ESA logo.png
Dades
Nom curt ESA, ASE i ESA
Tipus organització intergovernamental, Agència espacial i organització internacional
Idioma oficial anglès, francès i alemany
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Forma jurídica
Creació 30 maig 1975
Fundador Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Regne Unit i Suïssa
Organització i govern
Seu 
Xifres destacables
Ingressos totals 5.255.000.000 lliures esterlines (2016)

Lloc web Lloc web
Facebook: EuropeanSpaceAgency Twitter: esa Instagram: europeanspaceagency Youtube: UCIBaDdAbGlFDeS33shmlD0A Flickr: 37472264@N04
Modifica les dades a Wikidata

El programa de vols espacials de l'ESA inclou el vol espacial tripulat (principalment mitjançant la participació al programa de l'Estació Espacial Internacional); el llançament i l’operació de missions d’exploració no tripulades cap a altres planetes i la Lluna; Observació de la terra, ciència i telecomunicacions; disseny de vehicles de llançament; i mantenir un important port espacial, el Port Espacial de Kourou, Guaiana Francesa. El principal vehicle de llançament europeu Ariane 5 és operat a través d'Arianespace amb la participació de l'ESA en els costos del llançament i el desenvolupament d'aquest vehicle de llançament. L’agència també treballa amb la NASA per fabricar el mòdul de servei de la nau espacial Orion, que serà transportada en el Space Launch System.[8][9]

Les instal·lacions de l’agència estan distribuïdes entre els centres següents:

L'European Space Agency Science Programme és un programa a llarg termini de missions de ciència i exploració espacial.

Història i objectiusModifica

OrígensModifica

Article principal: ESRO
Vegeu també: ELDO

El 14 de juny de 1962 es va crear l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO),[10] organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives. La ELDO reunia als estats membres de la Unió Europea Occidental, Àustria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacials (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lis en òrbita.

L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren una decisió fonamental, la creació de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Els inicis de l'ESAModifica

La primera missió científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoratge d'emissions de rajos gamma a l'univers.

El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l'ESA com la líder en llançaments comercials.

L'ESA actualmentModifica

Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió del coet, que si bé tingué uns primers llançaments infructuosos (els anys 1996 i 1997), a hores d'ara és indiscutiblement un dels més exitosos del món. Tot i això, ja s'ha començat a dissenyar el futur Ariane 6.

Pel que fa a instal·lacions terrestres, avui dia l'ESA compta disposa de les següents:

MissióModifica

Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories:

  • L'ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
  • Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
  • Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu són els exitosos llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.

Jean-Jacques Dordain – ESA's Director General (2003-2015) – outlined the European Space Agency's mission in a 2003 interview:[11]

« Today space activities have pursued the benefit of citizens, and citizens are asking for a better quality of life on Earth. They want greater security and economic wealth, but they also want to pursue their dreams, to increase their knowledge, and they want younger people to be attracted to the pursuit of science and technology.

I think that space can do all of this: it can produce a higher quality of life, better security, more economic wealth, and also fulfill our citizens' dreams and thirst for knowledge, and attract the young generation. This is the reason space exploration is an integral part of overall space activities. It has always been so, and it will be even more important in the future.

»

MembresModifica

 
  • Membres de la ESA
  • ECS/PECS
  • Signants de l'Acord de Cooperació
  • La ESA està formada per les organitzacions espacials i altres entitats de 22 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suècia, Suïssa i Txèquia. Pròximament s'hi uniran països que recentment s'han unit a la Unió Europea.

    Comparació amb altres agències espacialsModifica

    LA ESA té un pressupost de 4.020 milions d'euros (després s'han d'afegir els pressupostos de les agències espacials de cada país membre), cosa que la situa en segon lloc per darrere de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc està l'agència espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agència xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que països com la Xina, tenen un poder adquisitiu més petit (sous més barats i materials més barats), i amb uns càlculs senzills es pot deduir que equitativament l'agència espacial xinesa és com si es gastés 9.000 milions d'euros, i l'agència Índia, 3.000 milions d'euros.

    L'Agència Espacial Russa, que abans fou pionera i primera potència mundial ha hagut de reduir dràsticament el pressupost i té actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.

    TelevisióModifica

     
    Zones a les quals al satèl·lit Eutelsat transmet ESA Television

    ESA Television és la cadena de televisió que emet l'AEE. Es transmet tan sols per mitjà d'una xarxa de Televisió per satèl·lit, i periòdicament emet programació per l'Eutelsat, en concret, pel satèl·lit Eutelsat 9A, que permet la recepció de l'informació a Europa, Africa del Nord i Orient Mitjà. A més a més, de tant en tant, emet esdeveniments en directe, també a través dels diferents satèl·lits d'Eutelsat a tot el continent europeu.[12] El satèl·lit propietat de l'Agencia Espacial Europea difon les emissions, livestreams i programes a tot Europa gràcies al EUTELSAT 9A, a 9º est de banda K, amb el transponder 59 (11900.1 MHz, de polarització horitzontal). Utilitza el DVB-S2.[13]

    ESA Television emet Retransmissió en directe de llançaments de satèl·lits i missions espacials, Informació i notícies actualitzades via EBS i Dos magazines al mes de 4 minuts cada un, que es retransmet fins a 21 vegades en set idiomes diferents. Tot això es pot trobar al catàleg online de la web.[14] D'inici, l'ESA Television no s'emetia simultàniament a través d'internet, així doncs, la programació era descarregable gràcies a un lloc web de FTP. Aquest requeria que els usuaris iniciessin sessió; es podia accedir al nom d'usuari i la contrasenya registrant-se al Servei de Notificació de la Televisió d'ESA. Un cop registrats, els usuaris que accedissin al canal, hi podien trobar tot el material penjat. Des del 2008, a part del que ja hem explicat, l'ESA ja transmet alguns events i activitats en directe, utilitzant la plataforma Livestream.com. Entre aquestes activitats, hi podem trobar exploracions espacials llançaments i fins i tot algunes transmissions periòdiques. També s'informa de les pròximes transmissions, de manera que a la pàgina web s'indica el dia, l'hora d'inici i fi de la transmissió i el tipus i format.[15]

    ReferènciesModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agència Espacial Europea  
    1. «Annex 1 Resolution 8». A: ESA Convention and Council Rules of Procedure (PDF). 5th. European Space Agency, març 2010, p. 116. ISBN 92-9092-965-0. 
    2. «Agence spatiale européenne (ASE)», 23-02-2017.
    3. «Agència Espacial Europea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    4. esa. «What is ESA?» (en en-gb).
    5. «ESA budget 2019». esa.int, 03-02-2019.
    6. «United Space in Europe» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2018].
    7. ESA (en anglès) All about ESA: Space for Europe, 2015, pàg. 14.
    8. «Orion».
    9. «European Service Module».
    10. Krige, J.; Russo, A. A History of the European Space Agency 1958 – 1987 (pdf) (en anglès). volum 1: The story of ESRO and ELDO, 1958 - 1973. París: European Space Agency, abril de 2010, p. xix-462. 
    11. «Launching a New Era with JAXA: Interview with Jean-Jacques Dordain». JAXA, 31-10-2003. Arxivat de l'original el 6 juliol 2005.
    12. «ESA / Useful Notes - TV Tropes». [Consulta: 10 novembre 2017].
    13. «EC Audiovisual Service - EbS». [Consulta: 22 octubre 2017].
    14. «[http://www2.isunet.edu/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=2345&Itemid=26 The European Space Agency Communication Policy]» (en anglès).
    15. «ESA Television» (en en-gb). [Consulta: 22 octubre 2017].