Cos-B
Cos-B va ser la primera missió de l'Agència Espacial Europea destinada a estudiar les fonts de raigs gamma en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un satèl·lit artificial amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.[1]
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | observatori espacial  | |
| NSSDC ID | 1975-072A | |
| Núm. SATCAT | 08062 | |
| Llançament | ||
| Data | 9 agost 1975 | |
| Vehicle de llançament | Delta 2000 | |
|
| ||
| Punt de sortida | Vandenberg AFB Space Launch Complex 2 | |
La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè ESRO en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la NASA el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.[2]
Els resultats científics de la missió consisteixen en el catàleg de fonts de rajos gamma 2GC.[3] Aquest catàleg conté 25 fonts de radiació gamma de les 30 observacions que es van fer durant els primers 3 anys. Algunes de les fonts més importants que va estudiar Cos-B és el sistema binari Cygnus X-3,[4] que conté un púlsar i una font de rajos gamma, els púlsars del Cranc i Vela, pels quals es va compilar la seva corba de llum o l'espectre de Geminga.
Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN (Active Galactic Nucleus) detectat: 3C 273.[5]
Referències
modifica- ↑ Pietro Redondi, Giorgio Sironi, Pascuale Tucci, Guido Vegni (eds). The Scientific Legacy of Beppo Occhialini. Springer Science & Business Media, 2007, p. xxxi (NATO science for peace and security series: Environmental security). ISBN 9783540373544.
- ↑ Russo, Arturo «Choosing big projects in space research: The case of Esro's scientific satellite Cos‐b1» (en anglès). History and Technology, 9, 1-4, 1-1992, pàg. 27–61. DOI: 10.1080/07341519208581816. ISSN: 0734-1512.
- ↑ Pinkau, K «The early days of gamma-ray astronomy». Astronomy and Astrophysics Supplement Series, 1996, pàg. 43-47.
- ↑ English, Neil. Space Telescopes: Capturing the Rays of the Electromagnetic Spectrum (en anglès). Springer, 2016-11-08, p. 82. ISBN 978-3-319-27814-8.
- ↑ Beckmann, Volker; Shrader, Chris. Active Galactic Nuclei (en anglès). John Wiley & Sons, 2013-08-29. ISBN 978-3-527-66680-5.
Enllaços externs
modifica