Peter Armbruster
Peter Armbruster (25 de juliol de 1931, Dachau, Baviera, Alemanya), és un físic alemany que dirigí la síntesi dels sis elements químics que van del bohri al copernici, ambdós inclosos.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1931  (92 anys)Dachau |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica de Múnic |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Lloc de treball | Aquisgrà |
| Ocupació | físic nuclear, físic, químic |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Darmstadt |
Premis
| |
Vida modifica
Entre el 1952 i el 1957, Armbruster estudià física, primer a la Universitat Tècnica de Stuttgart i després a la Universitat Tècnica de Múnic. En aquesta darrera s'hi doctorà el 1961 sota la direcció de Heinz Maier-Leibnitz (1911-2000). Entre 1965 i 1970, treballà al Centre d'Investigació de Jülich, Rin del Nord-Westfàlia, estudiant la fissió nuclear i la interacció d'ions pesats. El 1968 fou professor a la Universitat de Colònia (1968). El 1971 ocupà una plaça d'investigador principal a la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, aleshores Alemanya Occidental.[1] Allà treballà durant més de dues dècades per sintetitzar elements superpesants, un grup d'elements químics relativament estables amb nombres atòmics al voltant de 114 i nucleons al voltant de 298. També, entre 1989 i 1992, exercí de director de recerca de l'Institut Laue-Langevin a Grenoble, França.[2]
Obra modifica
A principis dels anys quaranta es començaren a sintetitzar nous elements químics que no existien a la natura i que tenien un nombre atòmic superior a 92, el de l'urani. La síntesi d'elements més pesats que el fermi, de nombre atòmic 100, plantejà nous reptes degut a l'extrema inestabilitat d'aquests elements. L'equip d'Armbruster, així com científics d'altres centres de recerca, desenvoluparen tècniques sintètiques més sofisticades. A principis dels anys 1980 Gottfried Münzenberg, de l'equip d'Armbruster a la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, dirigí un grup de científics que aconseguiren produir bohri, hassi i meitneri, elements amb nombres atòmics 107, 108 i 109, respectivament. El 1994, en un termini de dos mesos, un grup dirigit per Sigurd Hofmann creà el darmstadti i el roentgeni, de nombres atòmics 110 i 111, respectivament. El 9 de febrer de 1996, Sigurd Hofmann dirigí la síntesi del copernici, l'element 112. A l'experiment només es detectà un únic àtom i en menys d'una mil·lèsima de segon es desintegrà. Malgrat el seu curt període de vida el detector dissenyat per l'equip d'Armbruster aconseguí identificar-lo.[2]
- Elements sintetitzats al GSI
-
Bohri -
Hassi -
Meitneri -
Darmstadti -
Roentgeni -
Copernici
El 1996 Armbruster inicià un projecte al GSI destinat a desenvolupar aplicacions per a reaccions d'espal·lació. El seu equip estudià les reaccions d'espal·lació a una energia de 1 GeV i analitzà el potencial d'aquestes reaccions en la producció d'energia, així com en sistemes accelerats (ADS), que podrien ser utilitzada per eliminar de residus nuclears.[2]
Referències modifica
- ↑ López, D. «Els empèdocles moderns – Peter Ambruster (1984) i l'element 108 (Hs) – hassi (unnilocti, Uno)», 25-02-2016. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Peter Armbruster | German physicist» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc.. [Consulta: 4 maig 2020].