Obre el menú principal

Philipp Furtwängler

matemàtic alemany

Philipp Furtwängler (Elze, 21 d'abril de 1869 Viena, 19 de maig de 1940) va ser un matemàtic alemany.

Infotaula de personaPhilipp Furtwängler
Philipp Furtwängler.jpg
Biografia
Naixement (de) Friederich Pius Philipp Furtwängler
21 abril 1869
Elze
Mort 19 maig 1940 (71 anys)
Viena (Àustria)
Activitat
Tesi doctoral Zur Theorie der in Linearfaktoren zerlegbaren, ganzzahligen ternären cubischen Formen (1896)
Director de tesi Felix Klein
Camp de treball Teoria de nombres
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Viena (1912–1938)
Universitat de Bonn (1910–1912)
Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1907–1910)
Alumnes Kurt Gödel
Obra
Estudiant doctoral Olga Taussky, Nikolaus Hofreiter, Karl Strubecker, Otto Schreier, Wolfgang Gröbner, Fritz Hohenberg, Henry Mann, Anton Huber, Anton Rella i Gábor Szegő
Família
Cònjuge Ella Buchwald (1903)
Emilie Schön (1929)
Pares Wilhelm Furtwängler i Mathilde Sander
Modifica les dades a Wikidata

Vida i obraModifica

Furtwängler va néixer en una família de músics constructors d'orgues; un dels seus cosins va ser el famós director d'orquestra Wilhelm Furtwängler. Després d'estudiar al sei poble natal i al institut de Hildesheim, va ingressar el 1889 a la universitat de Göttingen en la qual va tenir com professors grans matemàtics com Klein, Bürkhardt o Schönflies. El 1896 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de nombres sota la direcció de Felix Klein.[1]

Després de graduar-se, Furtwängler va ser assitent del Institut de Física de la Universitat Tècnica de Darmstadt i del Institut Geodèsic de Potsdam,[2] abans de començar la seva carrera docent a la Landwirtschaftliche Hochschule (Escola Superior Agrària) de Bonn (1904-1907), a la Universitat Tècnica d'Aquisgrà (1907-1910) i a la universitat de Bonn (1910-1912).[3]

El 1912, quan ja era conegut com un teòric de nombres, va ser nomenat professor de la universitat de Viena[4] en la qual va donar classes fins a la seva jubilació el 1938. Tot i que a partir de 1916 estava impossibilitat i havia de donar les seves classes des d'una cadira de rodes, amb un assistent que escrivia les equacions a la pissarra, les seves classes sempre eren plenes de gent.[5] Entre els seus alumnes es compta Kurt Gödel qui, segons va manifestar ell mateix, va deixar la física per les matemàtiques pures gràcies a la influència de Furtwängler.

El seu nom està associat a la demostració del teorema de l'deal principal, que va demostrar el 1929, seguint les passes d'Emil Artin en la demostració del novè problema de Hilbert.[6]

Per les seves contribucions a les matemàtiques, va ser escollit membre de l'Acadèmia Austríaca de Ciències el 1927 i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències el 1931.[7]

ReferènciesModifica

  1. Chang, 2011, p. 324.
  2. Hofreiter, 1941, p. 219.
  3. Hofreiter, 1941, p. 220.
  4. Zong, 2009, p. 25.
  5. Frank, 2005, p. 257.
  6. Chandler; Magnus, 1982, p. 124-133.
  7. Zong, 2009, p. 26.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philipp Furtwängler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)