Otto Schreier
Otto Schreier (Viena, 3 de març de 1901 - Hamburg, 2 de juny de 1929) va ser un matemàtic jueu austríac.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1901 Viena (Àustria) |
| Mort | 2 juny 1929 (28 anys) Hamburg |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Hamburg - habilitació universitària (1923–1926) Universitat de Viena - Philosophiæ doctor (1919–1923) Döblinger Gymnasium (1914–1919) |
| Tesi acadèmica: Über die Erweiterung von Gruppen I  (1923)Dissertació presentada a: Universitat de Viena. Über die Erweiterung von Gruppen. II (1923) | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grups |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Rostock (1928–1929) Universitat d'Hamburg (1923–1928) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Emanuel Sperner |
| Família | |
| Cònjuge | Edith Jakoby |
| Fills | Irene Schreier Scott |
| Pares | Theodor Schreier i Anna Turnau Schreier |
| Parents | Dana Scott (gendre) |
Vida i Obra modifica
Schreier era fill d'un conegut arquitecte vienès de família jueva. Després de fer els estudis secundaris a un prestigiós institut de Viena, va ingressar el 1919 a la universitat de Viena per estudiar matemàtiques i va tenir com a professors Furtwängler, Wirtinger i Hahn.[1] Sota la direcció del primer, va defensar la seva tesi doctoral, sobre teoria de grups, el 1923.[2] Aquest tema de la teoria de grups, el va fascinar tota la seva curta vida.[3]
A partir de 1923 va estar a la universitat d'Hamburg fent recerca i docència al Seminari Matemàtic dirigit per Wilhelm Blaschke i Erich Hecke.[4] El 1926 va obtenir la habilitació per a la docència i el 1928 va ser nomenat professor de la universitat de Rostock, càrrec que va compatibilitzar uns mesos amb el d'Hamburg, fins que va caure malalt el desembre de 1928.[5] Va morir uns mesos després per una septicèmia amb només 28 anys. La seva esposa, Edith Jakoby, estava embarassada i la seva filla, Irene, va néixer després d'haver mort ell. Ambdues van aconseguir fugir d'Alemanya el 1939 i es van establir als Estats Units, on la seva filla es va casar amb el matemàtic Dana Scott. Tota la resta de la seva família, pares, oncles, etc. van morir víctimes de l'holocaust.
Les influències més importants en la obra de Schreier van ser les de Kurt Reidemeister[6] i d'Emil Artin.[7] Les seves aportacions va ser molt importants en l'estudi dels grups finits, dels grups lliures i dels grups de Lie.[8]
Referències modifica
- ↑ Menger, 2003, p. 559.
- ↑ Binder, 1957, p. 202.
- ↑ Beham i Sigmund, 2008, p. 27.
- ↑ Beham i Sigmund, 2008, p. 28.
- ↑ Menger, 2003, p. 560.
- ↑ Beham i Sigmund, 2008, p. 29.
- ↑ Beham i Sigmund, 2008, p. 31.
- ↑ Beham i Sigmund, 2008, p. 33-34.
Bibliografia modifica
- Beham, Bernhard; Sigmund, Karl «A short tale of two cities: Otto Schreier and the Hamburg-Vienna connection» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 30, Num. 3, 2008, pàg. 27-35. DOI: 10.1007/BF02985376. ISSN: 0343-6993.
- Binder, Ch. «Schreier, Otto, Mathematiker». A: Österreichische Akademie der Wissenschaften (ed.). Österreichisches biographisches Lexikon 1815-1950, Volum 11 (en alemany). H. Böhlaus Nachf, 1957, p. 202. ISBN 9783700128038.
- Menger, Karl. «Otto Schreier». A: Bert Schweizer, Abe Sklar, Karl Sigmund, Peter Gruber, Edmund Hlawka, Ludwig Reich, Leopold Schmetterer (eds.). Selecta Mathematica (en alemany). Springer, 2003, p. 559-564. ISBN 978-3-7091-6045-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Schreier |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Schreier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Aznar, Enrique R. «Otto Schreier». Universidad de Granada - Depto. Álgebra. [Consulta: 2 maig 2021]. (castellà)