Hans Hahn

matemàtic austríac

Hans Hahn (Viena, 27 de setembre de 1879 Viena, 24 de juliol de 1934) va ser un matemàtic austríac que va fer múltiples contribucions a l'anàlisi funcional, a la topologia, a la teoria de conjunts, al càlcul de variacions, a l'anàlisi real ia la teoria de l'ordre. Va ser a més estudiant de la Technische Hochschule a Viena.[1]

Infotaula de personaHans Hahn
Hans Hahn.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena
Universitat Tècnica de Viena
Universitat de Munic
Universitat de Göttingen
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralZur Theorie der zweiten Variation einfacher Integrale  (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGustav von Escherich Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTeoria de conjunts i topologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, filòsof, topòleg i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena (1921–1934)
Universitat de Bonn (1916–1920)
Universitat de Txernivtsí (1909–1914)
Universitat d'Innsbruck (1905–1906) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralErwin Kruppa, Karl Menger, Kurt Gödel, Fritz Hohenberg, Witold Hurewicz, Felix Frankl, Theodor Radakovič i Marie Torhorst Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLudwig Benedikt Hahn i Emma Blümel
GermansOlga Hahn-Neurath Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va estudiar també a Estrasburg, Munic i Göttingen, sent designat membre del professorat de Viena el 1905 i convertint-se en professor de matemàtiques el 1921 en aquesta mateixa universitat. Durant l'any acadèmic 1905-06, Hahn substitueix Otto Stolz a Innsbruck.

Va estar així mateix molt interessat en la filosofia i va ser membre d'un grup de discussió sobre el neopositivisme de Mach, amb Otto Neurath i Phillip Frank, abans de la Primera Guerra Mundial. El 1922, Hahn ajuda a Moritz Schlick a entrar al grup. Ben aviat acabà formant-se el Cercle de Viena, del qual Hahn fou un dels seus fundadors.[2] Aquest moviment acabaria convertint-se en el més important pel que fa a l'empirisme lògic durant la dècada dels 1920. El seu estudiant més famós va ser Kurt Gödel, la tesi va ser completada en 1929.

Les contribucions de Hahn a la matemàtica inclouen el famós teorema de Hahn-Banach i (amb independència de Banach i Steinhausen), el principi d'acotació uniforme.

PublicacionsModifica

  • Rosenthal, Arthur. Set Functions (en anglès). Albuquerque: The University of New Mexico Press, NM, 1948 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 1 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1995. ISBN 978-3-211-82682-9 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 2 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1996. ISBN 978-3-211-82750-5 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 3 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag. ISBN 978-3-211-82781-9 [Consulta: 11 octubre 2013]. 

ReferènciesModifica

  1. «Biografia de Hans Han» (en alemany) p. 147. biographien.ac.at. [Consulta: 11 octubre 2013].
  2. Weitz, Morris. Twentieth-Century Philosophy. Simon and Schuster, Gener de 1966, p. 220–221. ISBN 978-0-02-934990-8. 

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Hahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)