Viquipèdia

Elena Romero Barbosa

pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola

Elena Romero Barbosa (Madrid, 7 de novembre de 1907 - San Sebastián de los Reyes, 2 d'abril de 1996) va ser una pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola. Va ser la primera dona directora d'una gran orquestra simfònica a Espanya.[1][2]

Infotaula de personaElena Romero Barbosa
Biografia
Naixement7 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
San Sebastián de los Reyes (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra, musicòloga, compositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d946b5ba-7c06-44b7-a6c1-35053479827e Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El seu pare, Evaristo Romero, va ser diputat i periodista, redactor i, durant un temps, director adjunt del diari ABC. La família vivia a Madrid en una colònia de xalets de Prosperidad, una de les zones riques de la capital on vivien molts membres del cos diplomàtic i les seves famílies, per la qual cosa Elena Romero Barbosa va aprendre aviat el francès i l'alemany. Més tard va aprendre també el català, l'italià, l'anglès i el rus.[1]

Com era usual en l'educació de les filles de famílies acomodades, va estudiar piano. Va començar la seva formació musical amb la seva mare des de nena i posteriorment va rebre les primeres classes formals de José de Balsa. Va estudiar composició en el Conservatori de Madrid amb Joaquín Turina i Julio Gómez, i va prosseguir els estudis de direcció d'orquestra amb Ataülf Argenta. Estudià també a Friburg, Breslau, Heidelberg i a París.[1][2][3]

Carrera musical modifica

Als dotze anys va debutar amb un concert en el Círculo de Bellas Artes a Madrid. Posteriorment, a Barcelona, va ampliar els estudis de piano amb Frank Marshall King (l'acadèmia del qual era un dels principals centres culturals de la ciutat), i de composició, amb Ricard Lamote de Grignon. Destaca també la seva relació, professional i d'amistat, amb el que va ser un dels seus principals mentors, el compositor espanyol Salvador Bacarisse, des de l'estada de tots dos a Barcelona que es va prolongar, posteriorment, en l'exili del seu amic a París. A Barcelona no sols aprendria català amb gran rapidesa, sinó que arrelaria en ella per sempre un gran amor per Catalunya.[4][3]

En el moment de l'aixecament militar en la Guerra Civil espanyola, es trobava en un concert a València, que va ser transmès per ràdio. Pel fet que l'edifici de la ràdio durant el concert va ser ocupat per un grup de falangistes, els seus pares li van aconsellar tornar a Madrid. Però Elena Romero se n'anà a Barcelona i, compromesa amb la República, col·laborà amb el Ministeri de Propaganda. El seu professor de piano, Marshall, es va exiliar a Casablanca però el 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Barcelona i reobrí l'acadèmia. Elena Romero hi va estudiar aleshores violí, per a familiaritzar-se amb l'instrument, i composició.[5]

El 1940 començà a compondre amb assiduïtat. Les seves primeres obres són per a veu i piano sobre textos de Juan Ramón Jiménez i Luis de Góngora entre altres, amb incursions en la música de cambra. El 1943 tornà a Madrid, on abordà estudis lliures d'Harmonia en el Real Conservatori de Música i Declamació. Es va instal·lar a Madrid, on estudià composició amb Joaquín Turina, Domingo Julio Gómez García i Manuel López Varela, així com direcció d'orquestra amb Ataülf Argenta Maza. Va completar els seus estudis a Alemanya, on va participar en diversos cursos de música barroca, igual que a França.

Romero Barbosa va ser la primera dona directora d'una gran orquestra simfònica a Espanya. Va dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra de Ràdio Nacional d'Espanya. Com a pianista va fer moltes gires de concerts tant a Espanya com a l'estranger.

Les seves obres orquestrals van ser interpretades sota la batuta de directors de renom com Ricard Lamote de Grignon, Jesús Arámbarri Gárate, Joan Pich i Santasusana, Luis de Freitas Branco, Eduard Toldrà i Soler, Karl August van Vogt i José María Usandizaga Soraluce. En composició, va ser partidària de l'estil espanyol de Manuel de Falla i Joaquín Turina, amb una certa modernitat i innovació, amb clares tendències a l'expressionisme atonal i l'impressionisme de Claude Debussy. Va ser membre honorària de l'associació Mujeres en la Música.

Va passar els últims anys a San Sebastián de los Reyes dedicada a les classes de piano fins al final dels seus dies el 1997. El llegat de la seva obra és a la Biblioteca de la Fundació Juan March.[6]

Premis i reconeixements modifica

Poc després de la seva mort, l'Associació Mujeres en la Música organitzà un concert d'homenatge en el Museu del Prado, amb la participació i presència de compositores espanyoles.[6]

Com a compositora va ser guardonada amb el Premi Pedrell pel seu ballet Títeres, i amb un premi de la British Broadcasting Corporation (BBC) (1976) pel seu Assaig per a Orquestra sobre dues cançons sud-africanes.

Composicions modifica

Obres per a orquestra modifica

  • 1949 Pequeña Suite Penibética, per a orquestra
  • # Serenata
  • # Interludi
  • # Final
  • 1952 Cant a Turina: en homenatge a Joaquín Turina, per a orquestra -també en una versió per a orquestra de corda
  • 1952 Fantasía española, per a piano i orquestra de corda
  • 1953 Balada de Castilla
  • 1956 Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas, per a orquestra
  • 1958 Sinfonietta concertante, per a violí, violoncel i orquestra
  • 1965 Aristeo, poema simfònic per a orquestra
  • 1973 Simfonia en Do (Del record), per a orquestra
  • 1985 Dos movimientos per a orquestra de cordes
  • En el cuarto de los niños

Banda de música modifica

  • 1956 Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas

Teatre musical modifica

Òperes modifica

  • 1957 Marcela, òpera de cambra

Ballets modifica

Música vocal modifica

Obres per a cor modifica

  • 1940 Bien lo vi embarcarse: cançó asturiana, per a cor mixt
  • 1956 Romance del caballero, per a cor de dones (SSA) i el piano de text: anònim del segle XVII-segle XVIII
  • 1981 Canción antigua, per a cinc veus mixtes; text: anònim

Cançons modifica

  • 1941 Si la luna fuera espejo, per veu i piano. Text: Luis de Góngora
  • 1947 Córdoba, per a veu i piano. Text: Manuel F. Palomero
  • 1948 Anteprimavera, per a veu i piano. Text: Juan Ramón Jiménez
  • 1948 Madrugada, per a veu i piano. Text: Juan Ramón Jiménez
  • 1953 El cantar, per a veu i piano. Text: Manuel Machado (1874-1947)
  • 1954 Quequita, per a veu solista i piano. Text: Rafael Villaseca (1886-1955)
  • 1983 El ángel de los números, per a veu solista i piano. Text: Rafael Alberti

Música de cambra modifica

  • 1942 Fantasía española para violín, violonchelo y piano
  • 1949 Canzonetta, per a violí i piano
  • 1953 Canción de cuna, per a violí i piano
  • 1956 Sonata en sol menor (sol menor), per a violí i piano
  • 1958 Adagio y rondó per a violí i piano
  • 1963 Preludio, fuguetta y rondó en Si bemol (b flat major) per a oboè, clarinet, viola i violoncel
  • 1979 Habanera
  • 1983 Divertimento, per a violí, violoncel i piano
  • 1988 Dos tiempos atonales, per a violí i piano
  • 1988 Cuarteto en Sol menor (sol menor), per a quartet de corda

Obres per a òrgan modifica

  • Tres movimientos

Obres per a piano modifica

  • 1947 Danza del payaso: del ballet "Títeres
  • 1949 Sonata en Re mayor (D mayor) - també, per a clavecí
  • 1956 Sonata en Sol mineur (sol menor)
  • 1958 Cancioncilla per a piano: homenatge a Federico García Lorca
  • 1980 Tres movimientos
  • Canción y danza para tres notas
  • Canto a Turina
  • Danza Rústica
  • De noche en el Albaicín
  • Dos movimientos temáticos -versión para guitarra-
  • Dos preludios de invierno
  • Fantasía temática
  • Idilio, nocturne
  • La noche cae y el niño duerme
  • Sugerencias
  • Tres piezas breves

Obres per a arpa modifica

  • 1959 Dos movimientos

Obres per a guitarra modifica

  • Fuga sobre una "falseta"
  • Tres de junio

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Elena Romero Barbosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Elena Romero» (en castellà). Mujer y guitarra española, 11-06-2009. [Consulta: 11 setembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Semblanza de Elena Romero». [Consulta: 25 març 2017].
  4. ↑ «Composer: Elena Romero | CLAMOR • Fundación Juan March» (en castellà). digital.march.es. [Consulta: 25 març 2017].
  5. ↑ Aracil, Manoli. «Pioneras 1: Elena Romero Barbosa: la primera mujer directora de España» (en castellà). CESM. Confederació Espanyola de Societats Musicals, 12-12-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Música clásica y mujeres: Elena Romero Barbosa (Madrid, 1907-1996). Pianista, compositora, directora de orquesta y profesora de música.». Música clásica y mujeres, 11-07-2013. [Consulta: 25 març 2017].

Bibliografia modifica

  • * Mercedes Zavala: "Semblança d'Elena Romer" p 44-60. Fundació Juan March (2012) Francisco Pieters: La dama i el compositor d'orquestra, en: WASBE Món - Revista Oficial de l'Associació Mundial d'orquestres Simfòniques i Conjunts de desembre de 2011, pàgines 15-23, ISSN 2192-5127
  • Pilar Suares Guaita: Elena Romero Barbosa (1907-1996). Estudi biogràfic i anàlisi interpretativa: el piano, la composició i la direcció d'orquestra, de Doctorat, tesi doctoral Universitat Complutense de Madrid (UCM), Facultat de Geografia i Història, Departament de Musicologia de 2009.
  • Belén Pérez Castillo: Barbosa Romero, Elena, en: Diccionari de Música Espanyola i Hispanoamericana, Madrid, SGAE, de 1999 a 2002, vol. 9, pp 388.
  • Enrique Fernández Romero: Memòria d'Elena Romero
  • Catàleg d'Obres, Madrid: Associació de Compositors Simfònics Espanyols d'A. C. S. E., 1987. 290 p.
  • Antonio Fernández-Cid: Homes i cançons d'Espanya, Madrid: Editora Nacional, 1963, 531 p.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elena_Romero_Barbosa&oldid=33329043»