Maria Teresa Pelegrí i Marimon

compositora catalana
Aquest article tracta sobre la compositora. Si cerqueu la directora i guionista, vegeu «Teresa Pelegrí (cineasta)».

Maria Teresa Pelegrí i Marimon (Barcelona, 4 de març del 1907 - 18 de març del 1995) va ser una compositora catalana.[1][2]

Infotaula de personaMaria Teresa Pelegrí i Marimon
Biografia
Naixement(ca) María Teresa Pelegrí i Marimón Modifica el valor a Wikidata
4 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1995 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià música de jove, però abandonà la dedicació artística en casar-se i mentre es dedicava als fills. Vint anys després reprengué els estudis, amb mestres com Joan Gibert i Camins i Carles Pellicer i Boulanger (piano), Josep Poch i Garriga (contrapunt i fuga), Josep Soler i Sardà (composició) i Carles Guinovart i Rubiella (música del segle XX). Prengué interès i estudià a fons[3] el llenguatge musical de l'expressionista Segona Escola de Viena.[2]

Autora principalment d'obres de cambra, piano i música coral, començà a fer públiques les seves composicions el 1970, i Antoni Besses li enregistrà Tres peces per a piano [n 1] el 1984. Va ser autora de l'òpera inèdita [n 2] Herodes und Mariamne, sobre la tragèdia original de Friedrich Hebbel, de la qual només se n'han estrenat dos fragments l'abril de 1981 al Palau de la Música Catalana. El 1977 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de música per les Tres peces per a orquestra, estrenades l'1 d'abril de 1978 interpretades per l'Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Joan Guinjoan. Pelegrí era membre de l'Associació Catalana de Compositors, i les seves Dos piezas para piano van ser incloses en el recopilatori [n 3] i monumental Llibre per a piano. (Barcelona: A.C.C., 1980) que l'entitat publicà. [4]


Morí a Barcelona. Poc després, al juny del 1996, el seu antic professor Josep Soler i Sardà donà a la Biblioteca de Catalunya[5] el fons documental Teresa Pelegrí, amb un cert nombre de partitures. En un article, Benet Casablancas havia descrit l'estil de la compositora com:

« La música de Pelegrí, fortament arrelada en la tradició del darrer romanticisme, utilitza normalment la sèrie dodecafònica que, en les seves pròpies paraules –Llibre per a piano, ja esmentat–: "sacrifica, si és necessari, per afavorir la idea musical". Tot això en un discurs que tendeix preferentment a l'horizontalitat (...) »
— Benet Casablancas (1983)[6]

ObresModifica

Selecció [5][1][4]

  • Concierto para música XXI (1979), per a clavicordi, piano, viola i violí
  • Concierto para violín y orquesta (1986)
  • Contrastes para orquesta
  • [Primer] Cuarteto de Cuerda (1974)
  • Segundo Cuarteto de Cuerda (1984)
  • Tercer Cuarteto de Cuerda
  • Diàlegs, per a piano i orquestra simfònica
  • Dos canciones para coro mixto: Spring, Infant Joy (1976), sobre textos de William Blake
  • Dos impromptus (1988), per a piano
  • Dues peces, per a viola i cinc instruments
  • Duetto, per a violoncel i piano
  • Herodes und Mariamne (1979-1984), òpera en dos actes, segons textos de la tragèdia de Friedrich Hebbel
  • Movimiento sinfónico, per a orquestra
  • Música para piano, contrabajo y percusión (1977)
  • Música per a sis, encàrrec de la "Mostra Catalana de Música Contemporània"
  • Passacaglia, per a vent, contrabaixos i percussió
  • Peça per a clarinet sol (1977, estrenada el 2004)
  • Poema trágico per a orquestra, inspirat en La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca
  • Praeludium for Marimba (1978)
  • Praeludium und Tiento (1975), per a orgue
  • Quatre chansons sentimentales: Le coucher du soleil romantique, d'un poema de Charles Baudelaire; L'heure exquise, amb lletra de Paul Verlaine; Autome [sic per "Automne"], sobre un poema de Guillaume Apollinaire; Saisir, lletra de Jules Supervielle
  • Requiem (1976), per a flauta, violoncel, orgue i cor mixt
  • Sense títol, per a viola i piano
  • Sinfonietta, per a fusta i orquestra de corda
  • Tocatta, per a nou instruments
  • Tres peces per a orquestra (1976)
  • Tres peces per a piano (1984) [n 1]
  • Trio: clarinet, violí i piano (1977)
  • Variaciones para orquesta

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Disc LP Besses, Antoni (piano). Compositors catalans actuals. Barcelona: Ensayo, 1984.  Conté obres de Jordi Cervelló, Salvador Pueyo, Josep Soler, Antoni Besses i Maria Teresa Pelegrí
  2. Encara que l'òpera Herodes und Mariamne de Pelegrí no s'ha representat mai sencera, l'obertura i l'Ària del mirall, per a soprano, es van estrenar públicament en el decurs d'un concert de l'Orquestra Ciutat de Barcelona al 1981 (Montsalvatge, Xavier «Los conciertos: Cuatro nuevas obras en el "Taller de compositors catalans"». La Vanguardia, 14-04-1981, pàg. 50.)
  3. La llista d'autors del Llibre per a piano és un "qui és qui" de la composició catalana contemporània, amb 33 compositors ressenyats i editats: Acuña, Balada, Balsach, Benguerel, Blancafort, Brotons, Casablancas... Les dues úniques compositores que hi apareixen són M. T. Pelegrí i Anna Bofill

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bofill Levi, Anna. «Maria Teresa Pelegrí i Marimon, al web "Diccionari Biogràfic de Dones». [Consulta: 29 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
  3. «Maria Teresa Pelegrí, al web "Periferia"» (en espanyol). [Consulta: 1 maig del 2014].
  4. 4,0 4,1 Serracanta, Ferran. «Pelegrí» (en castellà). Historia de la Sinfonia. [Consulta: 29 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 «Fons Maria Teresa Pelegrí a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1 maig del 2014].
  6. Casablancas, Benet «Recepció a Catalunya de l'Escola de Viena i la seva influència sobre els compositors catalans». Recerca Musicològica, núm. 4, 1984, pàg. 260.

Enllaços externsModifica