Maria Teresa Pelegrí i Marimon

compositora catalana
Aquest article tracta sobre la compositora. Si cerqueu la directora i guionista, vegeu «Teresa Pelegrí (cineasta)».

Maria Teresa Pelegrí i Marimon (Barcelona, 4 de març del 1907 - 18 de març del 1995) va ser una compositora catalana.[1][2]

Infotaula de personaMaria Teresa Pelegrí i Marimon
Biografia
Naixement(ca) María Teresa Pelegrí i Marimón Modifica el valor a Wikidata
4 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1995 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Estudià música de jove, encara que la seva família no tenia cap vincle amb aquest món. Després de casar-se, abandonà l'activitat musical que reprengué vint anys més tard. Aleshores continuà els estudis amb els mestres Joan Gibert Camins i Carles Pellicer i Boulanger (piano), Josep Poch i Garriga (harmonia, contrapunt i fuga), Josep Soler i Sardà (composició) i Carles Guinovart i Rubiella (música del segle XX). Prengué interès i estudià a fons el llenguatge musical de l'expressionista Segona Escola de Viena.[1][3]

Va ser autora de l'òpera inèdita Herodes und Mariamne (1979),[4] sobre la tragèdia original de Friedrich Hebbel, de la qual només se n'han estrenat dos fragments l'abril de 1981 al Palau de la Música Catalana.[n 1] També va compondre obres per a orquestra, banda, orquestra de cámbra, conjunt instrumental, piano sol, veu i piano, i música religiosa.[2] El 1977 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de música per les Tres peces per a orquestra, estrenades l'1 d'abril de 1978 interpretades per l'Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Joan Guinjoan. Antoni Besses Bonet enregistrà Tres peces per a piano el 1984.[n 2]

Pelegrí fou membre de l'Associació Catalana de Compositors des del 1977 fins a la seva mort. La seva obra Dos piezas para piano van se inclosa en el recopilatori Llibre per a piano editat per l'esmentada associació.[5][n 3]

Un any després de la seva mort, concretament al juny del 1996, el seu antic professor Josep Soler i Sardà donà a la Biblioteca de Catalunya[6] el fons documental Teresa Pelegrí, amb un cert nombre de partitures. En un article, Benet Casablancas havia descrit l'estil de la compositora com:

« La música de Pelegrí, fortament arrelada en la tradició del darrer romanticisme, utilitza normalment la sèrie dodecafònica que, en les seves pròpies paraules –Llibre per a piano, ja esmentat–: "sacrifica, si és necessari, per afavorir la idea musical". Tot això en un discurs que tendeix preferentment a l'horitzontalitat (...) »
— Benet Casablancas (1983)[7]

Obres[3][5][6][8][9] modifica

  • Agustiniana (1989)
  • Dos canciones para coro mixto (1976), sobre textos de William Blake. Conté: Infant Joy; Spring. 8'
  • 4 Chansons sentimentales: Le coucher du soleil romantique, d'un poema de Charles Baudelaire; L'heure exquise, amb lletra de Paul Verlaine; Autome [sic per "Automne"], sobre un poema de Guillaume Apollinaire; Saisir, lletra de Jules Supervielle. 6'
  • Concierto para violín y orquesta (1986)
  • Contrastes para orquesta
  • [Primer] Cuarteto de Cuerda (1974), per a 2 violins, viola i violoncel
  • Segundo Cuarteto de Cuerda (1984), per a 2 violins, viola i violoncel
  • Tercer Cuarteto de Cuerda (1984), per a 2 violins, viola i violoncel
  • Cuarteto para música XXI (1979), per a clarinet, piano, viola i violoncel. 12'. Estrena: Solars Vortices, sota la direcció de Jean-Pierre Dupuy; Centre Cultural de la Fundació La Caixa (Bacelona), 9 de novembre de 1985
  • Diàlegs (1994), per a piano i orquestra simfònica. Estrena: Cecile Ousset i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció d'Edmón Colomer; Palau de la Música Catalana, 28 de gener de 1994
  • Duetto, per a violoncel i piano
  • Fantasía para un teclado
  • Fantasía para cuarteto (1988)
  • Herodes und Mariamne (1979-1984), òpera en dos actes, segons textos de la tragèdia de Friedrich Hebbel
  • 4 Ideas en Cien Compases (1976)
  • Dos impromptus (1978), per a piano. 6'. Estrena: Eulàlia Solé; 14 de febrer de 1978.
  • Indivisus (1980), per a flauta, clarinet, 2 tropetes, violí, violoncel, contrabaix, piano i percussió . 4'
  • Memento (1978), per a orgue. 4'
  • Movimiento sinfónico (1986). 18'. Estrena: Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció d'Alexandre Myrat (Barcelona, 5 d'abril de 1986)
  • Música para piano, contrabajo y percusión (1977). 7'
  • Música per a sis, encàrrec de la "Mostra Catalana de Música Contemporània"
  • Música per a viola i piano
  • Passacaglia (1985), per a banda. 6'
  • Pater noster (1976), per a baríton i orgue. 4'
  • Pieza para clarinete (1977). 5' Estrena: 2004
  • Dos piezas para piano (1981)
  • Dos piezas para viola y cinco instrumentos (1978). 14'. Estrena: Guillermo Perich (Illinois, 24 d'abril de 1979)
  • Tres piezas para orquesta (1976). 8'. Estrena: Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Joan Guinjoan (Barcelona, 1 d'abril de 1977). Obtingué el Premi Ciutat de Barcelona de Música.
  • Tres peces per a piano (1979) [n 2]
  • Siete piezas para pequeña orquesta (1986). 6'
  • Poema trágico (1978), inspirat en La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Estrena: Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Michel Decoust (Barcelona, 20 de març de 1983)
  • Praeludium for Marimba (1978). 5'. Estrena: Peter Sadlo (Barcelona, 29 de gener de 1981).
  • Praeludium und Tiento (1975), per a orgue. 4'. Estrena: Montserrat Torrent (Vilafranca del Penedès, 26 de desembre de 1975)
  • Requiem (1976)
  • Sexteto para cuerda y piano (1985)
  • Sinfonieta (1986), per a flauta, oboè, clarinet, 2 Fagots i corda. 9'
  • Solo para vibráfono (1989)
  • Suite para piano (1986). 7'
  • Trío para clarinete, violín y piano (1976). 9'. Estrena: Trio Bartok (Barcelona, 30 de febrer de 1977)
  • Tríptico (1985). 7'
  • Tríptico celeste (1977), per a orgue. 7'
  • Variaciones para orquesta (1975). 18'
  • Wind un percussion (1981). 12'. Conté: 1. Dos piezas para percusión solo; 2. Cuatro piezas para percusión y un instrumento cada una

Altres obres que consten registrades a la Sociedad General de Autores y Editores són les següents:

  • Calor de juventud
  • Esclava fiel
  • Juguetes

Notes modifica

  1. Encara que l'òpera Herodes und Mariamne de Pelegrí no s'ha representat mai sencera, l'obertura i l'Ària del mirall, per a soprano, es van estrenar públicament en el decurs d'un concert de l'Orquestra Ciutat de Barcelona al 1981 (Montsalvatge, Xavier «Los conciertos: Cuatro nuevas obras en el "Taller de compositors catalans"». La Vanguardia, 14-04-1981, pàg. 50.)
  2. 2,0 2,1 Disc LP Besses, Antoni (piano). Compositors catalans actuals. Barcelona: Ensayo, 1984.  Conté obres de Jordi Cervelló, Salvador Pueyo, Josep Soler, Antoni Besses i Maria Teresa Pelegrí
  3. La llista d'autors del Llibre per a piano és un "qui és qui" de la composició catalana contemporània, amb 33 compositors ressenyats i editats: Acuña, Balada, Balsach, Benguerel, Blancafort, Brotons, Casablancas... Les dues úniques compositores que hi apareixen són M. T. Pelegrí i Anna Bofill

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 Bofill i Levi, Anna. "Pelegrí i Marimon, Maria Teresa". Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, vol. 6. ISBN 84-412-0238-9
  3. 3,0 3,1 Cortès i Mir, Francesc. «Pelegrí Marimón, María Teresa». Diccionario de la música española e hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2001, p. 568. ISBN 84-8048-311-3
  4. Saiz Muñoz, Guadalupe. «La tragedia "Herodes und Mariamne" de Christian Friedrich Hebbel». Misceláneas de estudios árabes y hebraicos. Sección de hebreo, 18-19, 1969-1970, pàg. 129-154. ISSN: X 1696-585 X.
  5. 5,0 5,1 Llibre per a piano. Barcelona: Associació Catalana de Compositors, 1980. 
  6. 6,0 6,1 «Fons Maria Teresa Pelegrí a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r maig 2014].
  7. Casablancas, Benet «Recepció a Catalunya de l'Escola de Viena i la seva influència sobre els compositors catalans». Recerca Musicològica, núm. 4, 1984, pàg. 260.
  8. Serracanta, Ferran. «Pelegrí» (en castellà). Historia de la Sinfonia. [Consulta: 29 gener 2021].
  9. Associació Catalana de Compositors. 68 Compositors Catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989, p. 173-175. ISBN 84-393-1138-9. 

Enllaços externs modifica