Josepa Figueras i Felip
Josepa Figueras i Felip (Sabadell, 12 de juny de 1907 - Sant Cugat del Vallès, 2000) va ser una locutora de ràdio catalana.[1] Figueras i Mercè Sorribas i Elias són les dues locutores sabadellenques de la dècada de 1930.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1907  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 2000 (92/93 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Biografia
modificaJosepa Figueras, Pepa, va néixer en el si d'una família de treballadors tèxtils a Sabadell. Quan tenia dotze anys va començar a treballar de cosidora de peces. Interessada pel saber, a partir dels divuit anys va començar a estudiar català i mecanografia als vespres, en plegar de la fàbrica. Així va arribar a ser professora de mecanografia.[3] Del 1933 al 1937 va treballar de locutora a Ràdio Sabadell. Es va casar amb Francesc Garcia Duran, natural de Salamanca, que era guàrdia d'assalt.[4][3] La seva única filla, Joana, va ser professora de català i va morir prematurament.[3] Després de deixar la ràdio, durant la Guerra Civil espanyola va guanyar-se la vida amb tasques diverses: com a cosidora, copiant textos a màquina, recollint punts de mitja o com a venedora de llet. En acabar el conflicte bèl·lic les emissores de ràdio de Catalunya van ser ocupades pels vencedors i feien la locució soldats que havien estat encarregats de la propaganda de les tropes franquistes.[5] Com algunes altres locutores que havien treballat a la ràdio durant la guerra, Figueras és represaliada i va estar cinc mesos empresonada sota l'acusació de «catalana separatista».[3][5] Va viure dos judicis, dels quals va ser absolta. El 1950 va anar a viure a Ripollet.[4] L'any 1952 es va haver de passar un any al llit, en repòs absolut, a causa d'una intervenció quirúrgica a la columna vertebral. Va aprofitar la inactivitat forçada per escriure poesia, activitat que, un cop recuperada va seguir practicant fins gairebé els noranta anys.[3]
L'any 1992 Josepa Figueras i el seu marit van anar a viure a una residència de gent gran a Sant Cugat, on ella morir l'any 2000 d'una insuficiència cardíaca.[4][6]
Referències
modifica- ↑ Espinosa i Mirabet, 2008, p. 367.
- ↑ Busquets, Gemma «Veus recuperades». Cultura. El Punt Avui, 04-04-2014, pàg. 10-11.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Espinosa i Mirabet, 2008, p. 368.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Casamitjana i Nonell, Montserrat Quatre autores de Ripollet. Ajuntament de Ripollet, 1994.
- ↑ 5,0 5,1 Espinosa i Mirabet, Sílvia «Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències» (pdf). Treballs de Comunicació, 2009, pàg. 61-73 [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ Espinosa i Mirabet, 2008, p. 369.
Bibliografia
modificaEspinosa i Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939 (pdf) (tesi). I. Universitat Autònoma de Barcelona, juliol 2008 [Consulta: 3 juliol 2024].