Xavier de Salas Bosch

Xavier de Salas Bosch (Barcelona, 4 de juny de 1907 - Madrid, 3 de juny de 1982) fou un historiador de l'art. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona i director del Museu del Prado de Madrid entre 1970 i 1978.[1] Nét del financer i col·leccionista d'art Pau Bosch i Barrau.

Infotaula de personaXavier de Salas Bosch
Biografia
Naixementjuny 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1982 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Logo del Museo Nacional del Prado.png  Director del Museu del Prado
1971 – 1978
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Estudià a la Universitat Central de Madrid, on fou deixeble de Elías Tormo. S'hi doctorà el 1930 amb la tesi “Notas sobre algunas crónicas del siglo XV”.

Els seus orígens, doncs, foren de filòleg, i publicà a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” de l'editorial Barcino “La Fi del comte d'Urgell”, l'any 1931.

El 1931 començà a exercir com professor a Barcelona, i en acabar la Guerra Civil Espanyola, el 1939, estudià a Viena. Durant força temps com professor, fou convidat per la Universitat d'Oxford a participar en el seu cercle d'estudis hispànics.

Dirigí els Museus d'Art de Barcelona en la postguerra, fins que se'n va fer càrrec Joan Ainaud de Lasarte el 1948. De 1946 a 1962 fou director de l'Instituto de España i de 1954 a 1962 agregat cultural a l'ambaixada espanyola a la Gran Bretanya.[2]

El 1965 esdevingué membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1967 va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i el 1943 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va ser nomenat director del Prado el 1970, per tant com a sots-director a Alfonso Emilio Pérez Sánchez. L'any següent el museu incorporà el Casón del Buen Retiro, on s'exposaran més tard moltes obres de pintura del segle XIX. Entre les donacions per al Museu destaca Las tentaciones de san Antonio. Es reediten molts textos complementaris per al Museu i s'organitzen diverses exposicions. El 1978, ja conclosa la transició política, Salas Bosch decidí jubilar-se i fou succeït per José Manuel Pita Andrade.[3]

ObresModifica

  • La familia de Carlos IV (1944)
  • Velázquez (1962)
  • The Golden Age of Spanish Painting (1976, en col·laboració).

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
Ferran de Sagarra i de Siscar
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla V

1943-1956
Succeït per:
Alberto Blecua Perdices
Precedit per:
Diego Angulo Íñiguez
 
Director del Museu del Prado

1971-1978
Succeït per:
José Manuel Pita Andrade