Editorial Barcino

Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el setembre de 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana. Posteriorment, i en l'actualitat, l'editorial s'ha dedicat a l'edició de clàssics de forma íntegra en edicions erudites i crítiques, a més d'apostar per a la traducció d'aquestes a altres llengües.

Editorial Barcino

Dades
Tipus	editorial
Història
Creació	1924
Fundador	Josep Maria de Casacuberta i Roger
Governança corporativa
Seu	Barcelona
Part de	Fundació Carulla
Localització geogràfica

La fundació

Sota la inspiració de Pompeu Fabra i Poch, va començar la seva singladura editant la col·lecció Els Nostres Clàssics, dedicada als escriptors catalans antics, i la primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb un tiratge aproximat de 2.000 exemplars malgrat les restriccions a la publicació en català imposades per la dictadura de Primo de Rivera.

La seu era aleshores a la rambla Catalunya, 125 de Barcelona, però poc després es traslladà al carrer Petritxol, 3, també de Barcelona, i el 1925 al carrer de Portaferrissa. Durant els primers anys hi treballà com a dependent el conegut militant nacionalista Miquel Ferrer i Sanxis. Va comptar amb patrocinadors com Francesc Cambó o Rafael Patxot i Jubert, però el principal suport econòmic provenia dels cabals del seu fundador i director.

Abans de la guerra

Esperonats per les bones crítiques rebudes de La Publicitat i de gairebé un miler de subscriptors, el 1925 va iniciar la Col·lecció Popular Barcino, de caràcter divulgatiu, el primer número de la qual fou Ortografia catalana de Pompeu Fabra. El 1926 començà també la col·lecció Enciclopèdia Catalunya, que preveia la publicació de 150 manuals per a l'estudi dels Països Catalans, amb la col·laboració de Carles Pi-Sunyer, Ferran Valls i Taberner, Pau Vila i Dinares, Josep Maria Batista i Roca, Lluís Nicolau d'Olwer i Ramon d'Abadal i Calderó, entre d'altres. El mateix 1926 va iniciar la Col·lecció Sant Jordi, dedicada a la cultura cristiana (com les Confessions de Sant Agustí d'Hipona); el 1928 va continuar amb la sèrie Antologia, dedicada a escriptors catalans moderns (Carles Riba, Emili Vilanova, Àngel Guimerà); i el 1930 culminà amb Els Clàssics del Món, on es proposava publicar col·leccions d'autors clàssics universals, encara que només assolí publicar obres de William Shakespeare, Frederic Mistral i Molière. Cap al 1936 l'editorial havia publicat uns 280 títols.

La postguerra

Durant la Guerra Civil Espanyola Casacuberta no fou molestat, però l'activitat es va reduir a l'edició de 12 exemplars. Va refusar exiliar-se i les noves autoritats franquistes van prohibir la majoria dels llibres publicats fins aleshores. El 1946 va reprendre l'edició d'Els Nostres Clàssics, el 1949 l'Enciclopèdia Catalunya i el 1951 la Col·lecció Popular Barcino.

A la segona època foren iniciades la Biblioteca Folklòrica Barcino (1951-1958, 17 exemplars), la Biblioteca Verdagueriana (epistolari i obres inèdites de Jacint Verdaguer, 1953), la Biblioteca Renaixença (1959-1964, tres títols), la Biblioteca Geogràfica Barcino (1962) i la Biblioteca Filològica Barcino (1965). El 1950, per indicació de Josep Maria López-Picó i Octavi Saltor i Soler, es va fer càrrec de Publicacions de La Revista. El 1957 inicià la col·lecció Tramuntana, dedicada a les comarques del Pirineu català, i que serví com a pretext per a editar l'obra dels principals autors contemporanis de la Catalunya del Nord.

El 1956 començà l'edició dels Manuals Lingüístics Barcino, que a partir del 1981 s'anomenaren Manuals Lingüístics i Literaris Barcino, destinats a facilitar l'aprenentatge del català per a castellans, francesos, italians i alemanys; i el 1971 començà la Biblioteca Algueresa, amb autors i temes de l'Alguer. I al marge d'aquestes col·leccions podem destacar els llibres Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans, i Flora dels Països Catalans.

Del 1972 ençà la continuació de l'editorial ha estat assumida per la Fundació Lluís Carulla, continuant-hi Casacuberta com a director. A la mort de Josep Maria de Casacuberta el 1985, fou nomenat director Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó, qui ha continuat l'edició de texts científics i d'interès lingüístic i històric, mantenint les col·leccions Biblioteca algueresa, Biblioteca filològica, Biblioteca geogràfica, Biblioteca Renaixença, Biblioteca verdagueriana i Col·lecció Popular Barcino, tot creant-ne de noves com Biblioteca Baró de Maldà, amb texts posteriors a l'edat mitjana.

Darrerament ha treballat en l'edició de clàssics catalans amb altres editorials, concretament amb Tamesis Books, filial de Boydell & Brewer, en anglès; amb DVD Ediciones en castellà; amb Lit Verlag en alemany, i amb Edizioni dell'Orso en italià. També ha presentat la col·lecció Tast de clàssics, que reescriu els autors medievals en català actual.

Fons

El 2019 va fer donació del seu arxiu històric a la Biblioteca de Catalunya per posar-lo a l'abast dels seus usuaris i investigadors. El fons està constituït per més d'un centenar de capses i cronològicament abraça principalment el període comprès entre els anys setanta i noranta del segle xx.

Enllaços externs

• «Editorial Barcino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Homenatge a Josep Maria Casacuberta p. 9 a 27.
• Web de l'Editorial Barcino Arxivat 2010-03-12 a Wayback Machine.