Josep Vives i Gatell

historiador espanyol

Josep Vives i Gatell (Vilabella, Alt Camp província de Tarragona, 11 de gener de 1888 - Barcelona, Província de Barcelona, 12 de juny de 1978) fou un erudit sacerdot.[1]

Infotaula de personaJosep Vives i Gatell
Biografia
Naixement11 gener 1888 Modifica el valor a Wikidata
Vilabella (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona, Província de Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot
Membre de
Premis

Cursà els estudis de llatí al Col·legi dels Escolapis de Barcelona i de filosofia (1905-08) al Seminari de Barcelona, on també va seguir cursos de teologia (1908-13), en finalitzar els quals s'ordenà sacerdot. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1917, el 1919 també es llicencià en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat. Va rebre el seu doctorat per la Universitat de Madrid.

Vinculat a la Biblioteca Balmes des del 1923 (institució fundada pel pare Ignasi Casanovas) col·laborà en el primer volum de la seva publicació Analecta Sacra Tarraconensia. Cursà estudis de patrologia i antiguitat cristiana a la Universitat de Friburg (1922-24), on tingué com a professor Peter Kirsch. Per invitació d'aquest, prosseguí estudiant a l'Institut Pontifici d'Arqueologia Cristiana de Roma. Posteriorment fou lector de llengua castellana a Innsbruck (Àustria), ciutat on estudiaria epigrafia llatina sota el professorat d'Ernest Diehl.[2]

Des de 1927 tingué al seu càrrec la Biblioteca Balmes i dirigí la revista abans mencionada, d'un gran prestigi en el món eclesiàstic. Un dels seus principals treballs, continuat en els anys següents, fou la recopilació de la Bibliografia hispànica de ciències històric-eclesiàstiques, començada el 1925 i continuada fins al 1954. De 1929 a 1931 va editar la Bibliografia de llengua i literatura catalana.[1] Durant la guerra civil espanyola treballà a Friburg de Brisgòvia. Allà preparà la seva obra Inscripciones cristianes de la España romana y visigoda, publicada a Barcelona el 1942. Al fundar-se el 1939 el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Vives i Gatell, formà part de la Delegació de Barcelona i, a la mort de Ferran Valls i Taberner, assumí la presidència del mateix el 1943.

Fou un dels creadors de la revista Hispania Sacra, del qual el primer volum es publicà el 1948. També col·labora en el Diccionario de Historia Eclesiastica de España i en la col·lecció España Cristiana. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el juliol de 1950 fou nomenat doctor honoris causa per la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg. Va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons el Savi.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Josep Vives i Gatell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana.. Supl. anual 1977-1978. Madrid: Espasa-Calpe, 1982, p. 929. ISBN 84-239-6953-3. 


Precedit per:
Faustino Gazulla Galve
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXV

1943-1978
Succeït per:
Agustí Altisent Altisent