Seminari Pontifici de Tarragona
Seminari Pontifici de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'un edifici emblemàtic de la Part Alta de la ciutat tant pel que fa a la seva composició com també per la memòria social i educativa. És un dels edificis més destacats del neomedievalisme de la ciutat. Conserva bona part del disseny originari i també del seu mobiliari. La zona dels patis donen a les muralles i cal destacar també la perfecta integració de la capella de Sant Pau a una banda del claustre.[1]
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici de biblioteca  | ||||||
| Arquitecte | August Font i Carreras | ||||||
| Construcció | XIX (1883) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | Pg. Arqueològic - c/ Sant Pau. Tarragona | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12476 | ||||||
| |||||||
.jpg)
Descripció modifica
Cal destacar-ne el caràcter neogòtic de les finestres i el portal. La seva construcció va ser feta amb carreus i tot el frontis en el qual es desenvolupa el gust ogival, té detalls d'escultura de remarcable mèrit. Un elegant i preciós atri constitueix la planta baixa. Formós saló d'actes al primer pis i severa escala que condueix a la capella, obra mestra de l'arquitectura neogòtica. És notòria la terminació de l'edifici mitjançant una composició rítmica en les seves alternances entre els buits i la clau de paret.[2]
El Seminari està aïllat tot i que unes parts s'han adossat a la muralla. Consta de planta baixa i quatre pisos. La planta està formada per dos claustres i en la part central sobresurt l'església. La coberta de l'església és en forma de volta.[1]
La façana està organitzada de manera simètrica. L'alçat defineix tres línies verticals. A la part central l'entrada coronada amb tres finestres i un petit frontó i als costats dues torres que sobresurten en altura.[1]
Existeix una certa jerarquització en el tractament dels buits (finestres geminades al llarg de tota la façana a excepció de l'últim pis). Al pis superior (dormitoris) s'ha disposat a manera de galeria. El desenvolupament de les parets laterals és molt semblant tot i que s'ha prescindit de la construcció amb pedra de carreu.[1]
En el disseny s'aprecia el seu destí a l'educació, sobretot, pel tractament de les finestres que permet una perfecta ventilació per la part superior.[1]
Quant als materials constructius, el nou edifici s'aixecà amb els millors materials de la zona: Per a la façana s'empra pedra de carreu tot i que a l'interior s'ha emprat paredat, totxo i ceràmica. Destaca el cromatisme de la coberta en la qual s'han disposat teules vidrades.[1]
Cal també tenir en compte que el Seminari Pontifici, al seu costat nord és sobre la muralla romana, i fins i tot hi ha estances que colonitzen el seu interior, com es pot veure en la Biblioteca, actual sala d'actes i llibreria. A més la muralla es pot veure tant al pati d'aparcament com en els patis interiors.[1]
Història modifica
El seminari fou creat essent arquebisbe de Tarragona el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta (segle xvi), situant-se per primera vegada a la Rambla Vella entre els carrers de l'Hospital i de Sant Francesc.[2] L'expropiació de l'antic edifici situat a la Rambla Vella deixà a la ciutat sense centre de formació per a sacerdots.[1]
La construcció del nou Seminari Pontifici fou obra de l'arquebisbe Vilamitjana. El 1883, August Font presentà a les autoritats eclesiàstiques un modern edifici que ocupava quasi per complet el projectat carrer de Sant Pau. En el seu interior es conservava en un dels angles d'un claustre la capella de Sant Pau, la qual fou sotmesa a un procés de restauració i s'alterà el tipus de coberta. El projecte fou executat íntegrament, fins i tot el mobiliari i la decoració interior.[1]
La torre de l'edifici es destinà a observatori astronòmic.[2]
Hi participaren molts escultors entre els quals destaquen Fèlix Ferrer i Josep Cabré i Alentorn.[2]
El seminari té una biblioteca especialitzada en obres religioses amb uns 50.000 llibres.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seminari Pontifici de Tarragona |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Seminari Pontifici». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I.Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.253-255. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Seminari Pontifici de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].