Seminari Conciliar de Barcelona
| S'ha proposat que «El Seminari de Barcelona (1593-1917)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, fundada per Joan Dimas Lloris, arquebisbe de Barcelona, el 19 de novembre de l'any 1593.[1][2][3]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | seminari |
| Religió | catolicisme |
| Història | |
| Creació | 20 novembre 1593 |
| Fundador | arquebisbat de Barcelona |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Salvador Bacardit i Fígols (2020–) |
Ubicació geogràfica  | |
Història
modificaArran del Concili de Trento, l'Església Catòlica va crear els seminaris a partir d'un decret de 15 de juliol del 1563,[4] que ordenava «que en cada diócesis se instituyera un Seminario para la conveniente formación de los aspirantes al sacerdocio».[5] En aplicació d'aquest decret, el bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris va crear el 20 de novembre de l'any 1593[1][2][6] el Seminari Conciliar de Barcelona en un primer edifici al Convent de Santa Maria de Montalegre situat al carrer de Montalegre,[7] que no es es va inaugurar, però, fins al 13 de setembre del 1598.[8][9][10] El primer reglament de l'entitat són les Ordinacions del Collegi ò Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la ciutat de Barcelona, redactades pel bisbe Lluís de Sanç i Manegat el mes de gener de l'any 1614.[11] Entre 1650 i 1735, restà tancat i sense activitat pròpia.[12]
El 31 de març de 1772[13] (tot i que alguns autors donen la data del 7 d'abril del 1772)[14] va ser traslladat a l'antic Col·legi de Cordelles, al costat de l'Església de Betlem, a la Rambla, fins a la Revolució del 1868,[15] quan fou confiscat per la Junta Revolucionària i s'hi instal·là un institut de Batxillerat. Després d'uns quants intents de cohabitació infructuosos, el 1877 es va prendre la decisió de traslladar el Seminari a una seu provisional, la Casa Magarola del carrer dels Tallers núm. 22, sent efectiva la decisió l'agost de 1878,[16] i on va romandre fins al febrer del 1882,[17] en què els seminaristes començaren a viure al nou edifici del carrer de la Diputació, malgrat que instal·lacions bàsiques com per exemple l'església (que no es va cobrir fins al 1885) encara no s'havien acabat.[18] La inauguració oficial es produí el 4 de desembre del 1904.[1] Entre 1905 i 1961 la direcció del Seminari va anar a càrrec dels Sacerdots Operaris.[19]
Durant la Setmana Tràgica (1909), el Seminari fou assaltat i incendiat parcialment. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l'edifici fou saquejat,[20] i el rector José María Peris Polo, així com diversos professors i seminaristes, sofriren el martiri.[1] El 6 de juny del 1969, set sacerdots catalans: Esquirol, Sánchez, Fornáriz, Vilaró, Calders, Boronat i un caputxí van iniciar una vaga de fam a l'infermeria del Seminari, en suport a l'acció dels sacerdots bascos que van iniciar una vaga de fam el 30 de maig a les oficines del bisbat de Bilbao, i van fer públic el document El sentit d'un gest.[21]
A partir del 1970, els seminaristes anaren a viure a residències de diferents indrets de Barcelona, quedant només les institucions acadèmiques a l'edifici del carrer de la Diputació. El 1999, s'hi instal·laren de nou la comunitat de seminaristes i professors, distribuïts en tres residències.[1]
Rectorologi
modificaBibliografia
modifica- Un Seminario mártir notas biográficas e históricas: el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940. OCLC 807823122.
- IV Campaña pro-seminario 194 : amado diocesano: te pedimos para nuestros dos seminarios ... (en castellà). Barcelona: Obispado de Barcelona, 1943. OCLC 1078154658.
- Corbera Palau, Joan «La llarga història de l’Institut Ravellat-Pla». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 6, 2016, pàg. 53-63.
- Palau i Térmens, Antoni. Estatutos del Seminario Conciliar de la ciudad de Barcelona: bajo la invocación de Nuestra Señora de Monte-Alegre (en castellà). Barcelona: Imprenta de Pablo Riera, 1858. OCLC 961223773.
- Reig i Casanova, Enric. Reglamento del Seminario Conciliar de Barcelona: Bajo la advocación de Ntra. Sra. de Monte-alegre (en castellà). Barcelona: Eugenio Subirana, 1917. OCLC 1043420433.
- Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona (1593-1917): Aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 84-7826-470-1.
- Valladares y Mesía, Gavino de. Constituciones del Seminario Episcopal de Barcelona (en castellà). Barcelona: por Francisco Suriá y Burgada, 1784. OCLC 806437394.
- Zaugner Espinosa, Sergi «La Recepció del Concili de Trento a Barcelona. Efectes primerencs sobre la música». Miscel·lània litúrgica catalana, 21, 2013, pàg. 285-306.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Seminari Conciliar de Barcelona. Història». Arxivat de l'original el 2010-05-31. [Consulta: 24 setembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 Valladares y Mesía, Gavino de. Constituciones del Seminario Episcopal de Barcelona (en castellà). Barcelona: por Francisco Suriá y Burgada, 1784, p. 2.
- ↑ Zaugner Espinosa, Sergi «La Recepció del Concili de Trento a Barcelona. Efectes primerencs sobre la música». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 21, 2013, pàg. 300.
- ↑ Corbera Palau, 2016, p. 53.
- ↑ Un Seminario mártir : notas biográficas e históricas, el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 14.
- ↑ Masabeu i Tierno (2004), p. 20
- ↑ Zaugner Espinosa, 2013, p. 300.
- ↑ Subirà i Blasi, 1993, p. 29
- ↑ «Història de la Casa de la Caritat». Diputació de Barcelona. [Consulta: 17 gener 2024].
- ↑ Gil Solés, Daniel «El decret de creació del Seminari Conciliar de Barcelona». Catalunya Cristiana, vol. 46, núm. 2340, 08-09-2024, pàg. 6.
- ↑ Codina y Formosa, Juan B.; Alabart y Sans, Gumersindo. Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (en castellà). Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de la Caridad, 1908, p. 23. OCLC 892304162.
- ↑ Subirà i Blasi, 1993.
- ↑ Masabeu i Tierno, Josep. Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de Caritat : centenari 1902-2002. Terrassa: Editorial Albada, 2004, p. 22. ISBN 8487023541.
- ↑ Subirà i Blasi, 1993, p. 48.
- ↑ Molet i Petit, Joan. «El Seminari Conciliar de Barcelona i els mètodes de composició arquitectònica del segle XIX». A: Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019, p. 105. ISBN 9788491681496.
- ↑ Seminario Conciliar de Barcelona : segunda enseñanza agregada al Instituto Provincial (en castellà). Barcelona: Imprenta de Magriñá, 1878.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2019, p. 268. ISBN 9788491562160. Arxivat 2022-06-15 a Wayback Machine.
- ↑ Molet i Petit, 2019, p. 113.
- ↑ Martín Hernández, Francisco. Los seminarios españoles : historia y pedadogía (en castellà). Volum I : (1563-1700). Salamanca: Ediciones Sígueme, 1964, p. 37. OCLC 892236432.
- ↑ Barcelona, posa't guapa: crònica d'una transformació. Barcelona: Lunwerg Editores, 2003, p. 26. ISBN 847782973X.
- ↑ «Sacerdots bascos i catalans fan la vaga de fam». Combat per la coordinació de les forces polítiques de Catalunya, 1, 6-1969, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2021-05-25.
Enllaços externs
modifica