Seminari Conciliar de Barcelona

seminari destinat a la formació de sacerdots a Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona és un seminari destinat a la formació de sacerdots, fundat per Arquebisbat de Barcelona l'any 1593.[1] Actualment està situat al carrer Diputació, 231, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en un edifici que comparteix amb la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull,[2] el Museu Geològic del Seminari de Barcelona i l'ENTI (Escola de Noves Tecnologies Interactives).[3] El 2014 el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, anuncià que la nova Facultat Antoni Gaudí s'ubicaria al mateix edifici.[4]

Infotaula d'organitzacióSeminari Conciliar de Barcelona
Facultat Filosofia URL.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusseminari Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 novembre 1593 Modifica el valor a Wikidata
Fundadorarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorSalvador Bacardit i Fígols (2020–) Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

L'Església Catòlica va crear els seminaris l'any 1545 per un decret del Concili de Trento. En aplicació d'aquest decret, el Seminari Conciliar de Barcelona va ser creat per l'Arquebisbat de Barcelona en un primer edifici, situat al carrer Montalegre, on va funcionar entre 20 de novembre de 1593[5] i 1772.[1] No es va inaugurar, però, fins al 13 de setembre de 1598.[6] Entre 1650 i 1735 el Seminari restà tancat i sense activitat pròpia.[7]

El 7 d'abril de 1772[8] va ser traslladat a l'Església de Betlem, a la Rambla, fins al 1878, en què es traslladà al carrer Tallers. Finalment l'any 1882, es traslladà a l'edifici actual del carrer Diputació, les obres del qual havien començat l'any 1879, durant el pontificat del bisbe Urquinaona. Aquest edifici va ser projectat per l'arquitecte Elies Rogent, que també va projectar l'edifici proper de la Universitat de Barcelona. Els seminaristes hi van començar a viure el 1882, però la inauguració oficial fou el 4 de desembre de 1904.[1]

En la Setmana Tràgica de l'any 1909 el Seminari fou assaltat i incendiat parcialment. El 22 d'octubre de 1916 es va inaugurar el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar, amb més de 600 obres que havien quedat fora de culte.[9]

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), l'edifici fou saquejat i va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, hospital, camp de presoners i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona. El rector del seminari, el beat Josep Maria Peris, així com diversos professors i seminaristes sofriren el martiri durant aquest període.[1] Durant la guerra es varen perdre un bon nombre d'objectes d'art del museu.[9]

Després de la guerra l'edifici fou ràpidament restaurat i els seminaristes hi retornaren. Els objectes d'art salvats van ser suficients per permetre la reobertura del museu el 30 de maig de 1960, el qual seria posteriorment traslladat a la Pia Almoina de Barcelona, on obrí les portes l'any 1991.[9] El 6 de juny de 1969 set sacerdots catalans, Esquirol, Sánchez, Fornáriz, Vilaró, Calders, Boronat i un caputxí van iniciar una vaga de fan a l'infermeria del Seminari, en suport a l'acció dels sacerdots bascos que van iniciar una vaga de fam el 30 de maig d'aquell mateix a les oficines del Bisbat de Bilbao, i fan públic el document "El sentit d'un gest".[10]

A partir de 1970, els seminaristes anaren a viure a residències de diferents indrets de Barcelona, quedant només les institucions acadèmiques a l'edifici del carrer Diputació. El 1984 s'inicià un procés de rehabilitació per acollir a la comunitat de seminaristes i professors, que s'hi instal·laren de nou totalment l'any 1999, distribuïts en tres residències.[1]

RectorologiModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Seminari Conciliar de Barcelona. Història
  2. «Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull». Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 24 setembre 2010].
  3. [enllaç sense format] http://enti.cat/
  4. ACN «L'Arquebisbat de Barcelona impulsa la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes». Vilaweb, 17-07-2014 [Consulta: 17 juliol 2014].
  5. Subirà i Blasi, 1993, p. 28
  6. Subirà i Blasi, 1993, p. 29
  7. Subirà i Blasi (1993), p. 33-34
  8. Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917):aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Pròleg de Casimir Martí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et documenta ; 49). ISBN 8478264701 OCLC 803511442
  9. 9,0 9,1 9,2 «Història del Museu Diocesà de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 28 desembre 2010].
  10. «Sacerdots bascos i catalans fan la vaga de fam». Combat per la coordinació de les forces polítiques de Catalunya, 1, juny del 1969, pàg. 6.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seminari Conciliar de Barcelona