Seminari Conciliar de Barcelona

seminari destinat a la formació de sacerdots a Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.[1]

Infotaula d'organitzacióSeminari Conciliar de Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusseminari Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 novembre 1593
Fundadorarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorSalvador Bacardit i Fígols (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història modifica

Arran del Concili de Trento, l'Església Catòlica va crear els seminaris a partir d'un decret de 15 de juliol del 1563,[2] que ordenava «que en cada diócesis se instituyera un Seminario para la conveniente formación de los aspirantes al sacerdocio».[3] En apliciació d'aquest decret, el bisbe de Barcelona Joan Dimas Lloris va crear el 19 de novembre de l'any 1593[4][5][6] el Seminari Conciliar de Barcelona en un primer edifici situat al carrer de Montalegre,[2] que no es es va inaugurar, però, fins al 13 de setembre del 1598.[7][8] Entre 1650 i 1735, restà tancat i sense activitat pròpia.[9]

El 7 d'abril del 1772[10] va ser traslladat a l'antic Col·legi de Cordelles, al costat de l'Església de Betlem, a la Rambla, fins a la Revolució del 1868,[11] quan fou confiscat per la Junta Revolucionària i s'hi instal·là un institut de Batxillerat. Després d'uns quants intents de cohabitació infructuosos, el 1877 es va prendre la decisió de traslladar el Seminari a una seu provisional, la Casa Magarola del carrer dels Tallers, on va romandre fins al febrer del 1882,[12] en què els seminaristes començaren a viure al nou edifici del carrer de la Diputació,[13] malgrat que instal·lacions bàsiques com per exemple l'església (que no es va cobrir fins al 1885) encara no s'havien acabat.[13] La inauguració oficial es produí el 4 de desembre del 1904.[4]

Durant la Setmana Tràgica (1909), el Seminari fou assaltat i incendiat parcialment. El 22 d'octubre del 1916 es va inaugurar el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar, amb més de 600 obres que havien quedat fora de culte.[14]

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), l'edifici fou saquejat i va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries,[15] alberg de refugiats de guerra, hospital, camp de presoners i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona. El rector del seminari, el beat José Maria Peris Polo, així com diversos professors i seminaristes sofriren el martiri durant aquest període.[4]

Després del conflicte, l'edifici fou ràpidament restaurat i els seminaristes hi retornaren. Durant la guerra s'havien perdut un bon nombre d'objectes d'art del museu,[14] però se'n van salvar els suficients per a permetre'n la reobertura el 30 de maig del 1960, el qual seria posteriorment traslladat a la Pia Almoina de Barcelona, on obrí les portes l'any 1991.[14] El 6 de juny del 1969, set sacerdots catalans: Esquirol, Sánchez, Fornáriz, Vilaró, Calders, Boronat i un caputxí van iniciar una vaga de fam a l'infermeria del Seminari, en suport a l'acció dels sacerdots bascos que van iniciar una vaga de fam el 30 de maig d'aquell mateix a les oficines del Bisbat de Bilbao, i van fer públic el document El sentit d'un gest.[16]

A partir del 1970, els seminaristes anaren a viure a residències de diferents indrets de Barcelona, quedant només les institucions acadèmiques a l'edifici del carrer de la Diputació. El 1999, s'hi instal·laren de nou la comunitat de seminaristes i professors, distribuïts en tres residències.[4]

El 2014, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, anuncià que la nova Facultat Antoni Gaudí s'ubicaria al mateix edifici.[17]

Rectorologi modifica

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] http://enti.cat/
  2. 2,0 2,1 Corbera Palau, Joan «La llarga història de l’Institut Ravetllat-Pla». Revista El Pou, núm. 6, desembre 2016, pàg. 53.
  3. Un Seminario mártir : notas biográficas e históricas, el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 14. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Seminari Conciliar de Barcelona. Història». Arxivat de l'original el 2010-05-31. [Consulta: 24 setembre 2010].
  5. Valladares y Mesía, Gavino de. Constituciones del Seminario Episcopal de Barcelona (en castellà). Barcelona: por Francisco Suriá y Burgada, 1784, p. 2. 
  6. Zaugner Espinosa, Sergi «La Recepció del Concili de Trento a Barcelona. Efectes primerencs sobre la música». Miscel·lània litúrgica catalana, núm. 21, 2013, pàg. 300.
  7. Subirà i Blasi, 1993, p. 29
  8. «Història de la Casa de la Caritat». Diputació de Barcelona. [Consulta: 17 gener 2024].
  9. Subirà i Blasi (1993), p. 33-34
  10. Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917):aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Pròleg de Casimir Martí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et documenta ; 49). ISBN 8478264701 OCLC 803511442
  11. Molet i Petit, Joan. «El Seminari Conciliar de Barcelona i els mètodes de composició arquitectònica del segle XIX». A: Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019, p. 105. ISBN 9788491681496. 
  12. Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2019, p. 268. ISBN 9788491562160.  Arxivat 2022-06-15 a Wayback Machine.
  13. 13,0 13,1 Molet i Petit (2019), p. 113
  14. 14,0 14,1 14,2 «Història del Museu Diocesà de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 28 desembre 2010].
  15. Barcelona, posa't guapa: crònica d'una transformació. Barcelona: Lunwerg Editores, 2003, p. 26. ISBN 847782973X. 
  16. «Sacerdots bascos i catalans fan la vaga de fam». Combat per la coordinació de les forces polítiques de Catalunya, 1, juny 1969, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2021-05-25 [Consulta: 25 maig 2021].
  17. ACN «L'Arquebisbat de Barcelona impulsa la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes». Vilaweb, 17-07-2014 [Consulta: 17 juliol 2014]. Arxivat 26 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-26. [Consulta: 17 juliol 2014].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seminari Conciliar de Barcelona