Obre el menú principal

Daniel Bovet (Neuchâtel, Suïssa 1907 - Roma, Itàlia 1992) fou un farmacòleg italià, d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957.

Infotaula de personaDaniel Bovet
Daniel Bovet nobel.jpg
Biografia
Naixement 23 de març de 1907
Fleurier, Suïssa
Mort 8 d'abril de 1992(1992-04-08) (als 85 anys)
Roma, Itàlia
Causa de mort Càncer
  Professor d'universitat 

Dades personals
Nacionalitat  Suïssa i Itàlia Itàlia
Educació Universitat de Ginebra
Activitat
Camp de treball Sulfamida i antihistamínic
Ocupació farmacologia
Ocupador Institut Pasteur
Universitat de Roma La Sapienza
Família
Cònjuge Filomena Nitti Tradueix
Pare Pierre Bovet
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 23 de març de 1907 a la ciutat de Neuchâtel, població situada al cantó del mateix nom. Va estudiar a la Universitat de Ginebra en la qual es va doctorar l'any 1927 en Ciències Biològiques i el 1929 en Ciències Naturals, treballant durant aquest temps com a ajudant del departament de Fisiologia de la facultat de Medicina. Des de 1929 fins a l'any 1936 va treballar al Laboratori de Química Terapèutica de l'Institut Pasteur de París. Posteriorment es traslladà a Roma contractat com a director del departament de Química Terapèutica de l'Institut Superior de Sanitat Italià, esdevenint professor a La Sapienza i ciutadà italià l'any 1947.

Bovet morí el 8 d'abril de 1992 a la seva residència de la ciutat de Roma.

Era fill del pedagog, psicòleg i esperantista Pierre Bovet, qui li ensenyà des de petit la llengua auxiliar internacional esperanto. Així, Daniel Bovet és considerat un parlant natiu d'aquesta llengua.

Recerca científicaModifica

La seva àrea principal d'investigació fou l'estudi de la relació entre l'estructura química i l'acció biològica dels medicaments, realitzant investigacions sobre el sistema nerviós simpàtic i la quimioteràpia. Desenvolupà estudis sobre els sulfanomides, els guarís i els alcaloides del Claviceps purpurea, un fong característic del sègol. Així mateix l'any 1937 descobrí els antihistamínics, uns fàrmacs que bloquegen la histamina del neurotransmissor i que són indicats per a l'al·lèrgia.

L'any 1957 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la síntesi del primer antihistamínic clínicament disponible.

Enllaços externsModifica