Joaquim Serra i Corominas
Joaquim Serra i Corominas (Peralada, l'Alt Empordà, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Ha estat definit com el compositor de la "difícil senzillesa", "amb les notes justes i ni una més".
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1907 Peralada (Alt Empordà) |
| Mort | 17 novembre 1957 (50 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Gènere | Sardana |
| Família | |
| Pare | Josep Serra i Bonal |
   | |
Biografia modifica
Fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva família es traslladà a Barcelona perquè pogués obtenir una sòlida formació musical, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destacà com a compositor, amb diversos premis Concepció Rabell i Sant Jordi en els anys vint. El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat molt elevada. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d'instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d'instrumentació que el 1948 havia organitzat l'Obra del Ballet Popular. Morí l'any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957).
Obra modifica
Música per a cobla modifica
- Dansa de fadrins (1955), petit poema simfònic
- En Pere Gallerí (1948), glossa de la cançó
- La filosa de Banyoles, glossa
- La fira (1928), esbós simfònic per a dues cobles
- Impressions camperoles (1926), que conté la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
- Introducció i dansa, per a tres cobles
- Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles
- La noia alegre que no sap plorar (1948)
- La Moixeranga d'Algemesí (1950), glossa per a dues cobles i percussió, sobre la música de la Muixeranga
- La presó de Lleida (1948), poema simfònic per a dues cobles
- Puigsoliu (1957), poema simfònic estrenat pòstumament
- Els tres tambors (1926), glossa de la cançó
- Altres composicions o instrumentacions de música per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterçol, L'Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars
Sardanes modifica
Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:
- A Guissona (1956)
- A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
- Apassionada (1936)
- Aura d'abril (1954), premiada al concurs de S'Agaró
- Cavalleresca (1947)
- Conte d'infants (1954)
- Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol
- En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Juncà i Juscafresa, és la sardana obligada de contrabaix més divulgada
- L'ermita vella (1946)
- Evocació (1932)
- Els gegants de Vilanova (1925)
- Margarida (1945)
- Maria del Claustre (1956), dedicada a Maria del Claustre Baixas i Vicens[1]
- La meva Joaquima (1946)
- Noces d'or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquantè aniversari
- Ofrena (1934)
- El petit Albert (1935)
- Primaveral (1947), per a dues cobles
- La primera volada (1921), primera sardana
- Recordant Vic (1954)
- Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésias, amb un dels més bells cants de tenora que s'han escrit
- Rocacorba (1936)
- Roses del Brull (1953)
- Sabadell (1955)
- Sota els pins del pujolet (1955)
- Tendreses (1936)
- Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona
Altres composicions modifica
- Variacions per a orquestra i piano (1930), premi Concepció Rabell, potser la seva obra simfònica més ambiciosa. Estrenades per Enriqueta Garreta i Toldrà, el 25 d'octubre 1931 amb l'Orquestra Pau Casals dirigida per Eduard Toldrà. Editada per Clivis Publicacions.[2]
- A Montserrat tot plora, obra dramàtica
- El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfònica
- Danza gitana (1954), per a orquestra
- Doña Inés de Castro, ballet per a orquestra simfònica
- Fiesta andaluza (1954), per a orquestra
- Suite per a una òpera
- Suite senyorial
- Tempesta esvaïda, obra dramàtico-lírica, amb llibret de Carme Montoriol. Estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel), l'any 1936, en plena Guerra Civil
- Trio en mi (1926), per a violí, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions.[3]
- Diverses cançons per a veu i piano i obres corals
Referències modifica
- ↑ «Revista Oppidum, article "Maria del Claustre, de Joaquim Serra. Estudi i anàlisi duna sardana modèlica i a la vegada revolucionària pel que fa a la textura rítmica"per Albert Fontelles i Ramonet». [Consulta: 2014/2015].
- ↑ «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra, Girona: GISC, 2000
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 775-776. ISBN 9788496747548.