Joaquim Serra i Corominas

Joaquim Serra i Corominas
Biografia
Naixement	4 març 1907 ; Peralada (Alt Empordà)
Mort	17 novembre 1957 (50 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, pianista
Gènere	Sardana
Família
Pare	Josep Serra i Bonal

Joaquim Serra i Corominas (Peralada, l'Alt Empordà, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Ha estat definit com el compositor de la "difícil senzillesa", "amb les notes justes i ni una més".

Biografia

Fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva família es traslladà a Barcelona perquè pogués obtenir una sòlida formació musical, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destacà com a compositor, amb diversos premis Concepció Rabell i Sant Jordi en els anys vint. El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat molt elevada. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d'instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d'instrumentació que el 1948 havia organitzat l'Obra del Ballet Popular. Morí l'any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957).

Obra

Música per a cobla

Dansa de fadrins (1955), petit poema simfònic
En Pere Gallerí (1948), glossa de la cançó
La filosa de Banyoles, glossa
La fira (1928), esbós simfònic per a dues cobles
Impressions camperoles (1926), que conté la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Introducció i dansa, per a tres cobles
Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles
La noia alegre que no sap plorar (1948)
La Moixeranga d'Algemesí (1950), glossa per a dues cobles i percussió, sobre la música de la Muixeranga
La presó de Lleida (1948), poema simfònic per a dues cobles
Puigsoliu (1957), poema simfònic estrenat pòstumament
Els tres tambors (1926), glossa de la cançó

Altres composicions o instrumentacions de música per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterçol, L'Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars

Sardanes

Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:

A Guissona (1956)
A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Apassionada (1936)
Aura d'abril (1954), premiada al concurs de S'Agaró
Cavalleresca (1947)
Conte d'infants (1954)
Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol
En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Juncà i Juscafresa, és la sardana obligada de contrabaix més divulgada
L'ermita vella (1946)
Evocació (1932)
Els gegants de Vilanova (1925)
Margarida (1945)
Maria del Claustre (1956), dedicada a Maria del Claustre Baixas i Vicens^[1]
La meva Joaquima (1946)
Noces d'or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquantè aniversari
Ofrena (1934)
El petit Albert (1935)
Primaveral (1947), per a dues cobles
La primera volada (1921), primera sardana
Recordant Vic (1954)
Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésias, amb un dels més bells cants de tenora que s'han escrit
Rocacorba (1936)
Roses del Brull (1953)
Sabadell (1955)
Sota els pins del pujolet (1955)
Tendreses (1936)
Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona

Altres composicions

Variacions per a orquestra i piano (1930), premi Concepció Rabell, potser la seva obra simfònica més ambiciosa. Estrenades per Enriqueta Garreta i Toldrà, el 25 d'octubre 1931 amb l'Orquestra Pau Casals dirigida per Eduard Toldrà. Editada per Clivis Publicacions.^[2]

A Montserrat tot plora, obra dramàtica
El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfònica
Danza gitana (1954), per a orquestra
Doña Inés de Castro, ballet per a orquestra simfònica
Fiesta andaluza (1954), per a orquestra
Suite per a una òpera
Suite senyorial
Tempesta esvaïda, obra dramàtico-lírica, amb llibret de Carme Montoriol. Estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel), l'any 1936, en plena Guerra Civil
Trio en mi (1926), per a violí, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions.^[3]
Diverses cançons per a veu i piano i obres corals

Referències

↑ «Revista Oppidum, article "Maria del Claustre, de Joaquim Serra. Estudi i anàlisi duna sardana modèlica i a la vegada revolucionària pel que fa a la textura rítmica"per Albert Fontelles i Ramonet». [Consulta: 2014/2015].
↑ «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].
↑ «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].

Vegeu també

Bibliografia

Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra, Girona: GISC, 2000
Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 775-776. ISBN 9788496747548.

[1] «Revista Oppidum, article "Maria del Claustre, de Joaquim Serra. Estudi i anàlisi duna sardana modèlica i a la vegada revolucionària pel que fa a la textura rítmica"per Albert Fontelles i Ramonet». [Consulta: 2014/2015].

[2] «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].

[3] «Informació de l'obra a Clivis». Clivis. [Consulta: 25 octubre 2021].

[1]

[2]

[3]