Obre el menú principal

Concepció Ramió i Diumenge

compositora espanyola

Concepció Ramió i Diumenge (Girona, 22 d'agost del 1961) és compositora, professora de música i directora de cobla gironina.

Infotaula de personaConcepció Ramió i Diumenge
Biografia
Naixement 22 agost 1961 (58 anys)
Girona
Activitat
Ocupació Compositora
Gènere Sardana
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

L'any 1982 es titulà en piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, amplia la seva formació al Conservatori Municipal de Barcelona estudiant-hi composició i instrumentació amb Josep Soler i Carles Guinovart. Amb una beca del Ministerio d'Educació i Ciència pogué marxar a l'estranger a continuar els seus estudis, que va fer amb Betsy Jolas a París el curs 88/89. En els anys 1991, 1992, 1995 seguí els Cursos del Centre Acathes a Vilanova d'Avinyó i participà també en tres edicions de l'"International Bartók Seminar" a Szombately (Hongria). A partir de l'any 1990 començà a impartir nombrosos cursos i seminaris en els camps de la música i els llenguatges musicals del segle XX. La seva formació es complementà amb tenora (amb Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà) i oboè.

Ramió està molt vinculada al camp de la cobla ja des de l'any 1980, quan començà a compondre sardanes. Més endavant ha estat instrumentista de tenora (a les cobles Figueres, Principal de Banyoles, Catalunya 2000, Popular i Badalona) i directora de diverses cobles: la Cobla Sant Jordi entre 1991 i 1993 , la Vila d'Olesa, i des del 1994, l'aleshores Cobla Juvenil de Bellpuig, actual Bellpuig Cobla. Des del 1993 viu a Igualada on regenta una llibreria (Llegim...? Llibreria). Ha compaginat la feina de professora d'harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Música d'Igualada amb tasques similars a l'Escola de Música de Capellades (1994-2003). Ha dirigit diverses cobles en gravacions de discos: Cobla de Cambra de Catalunya, Sant Jordi, Bellpuig Cobla, Vila d'Olesa.

L'any 2010 funda l'Orquestra Simfònica Terres de Marca juntament amb la Plataforma Contrapunt, a través de la qual també portarà a terme una tasca de promoció musical com l'organització de cicles de música (Festival Ànima de música sacra d'Igualada en tres edicions, 2012-2015, 1100 anys del Castell de Subirats, 2017, i des de 2014 els diversos cicles a la Tossa de Montbui), o l'Stage de Banda Simfònica d'Igualada (2014-2017). L'any 2011 crea i dirigeix la cobla experimental Terres de Marca d'on sorgeix la variant Quintet de cobla (2012), entre altres experiments. Sota la seva direcció i producció porta a terme la gravació del doble Cd Oratori del Llibre de Sinera de Mercè Torrents sobre l'obra de Salvador Espriu (2013-2015).

Des de l'any 2012 és directora titular de la Banda de Música d'Igualada. L'any 2018 compon i dirigeix l'obra Origen i Triomf, en quatre moviments, obra encàrrec de l'Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, de Tarragona, per la Trobada de la JOCIT (Orquestra d'instruments Tradicionals de Catalunya) a La Bisbal d'Empordà.

El seu germà Narcís Ramió i Diumenge (Girona, 1951) ha publicat diversos llibres,[1] incloent-hi el volum de poesia Breviari púdic (Barcelona: Robrenyo, 1986). També ha posat lletra a tres sardanes d'en Joaquim Soms.[2]

ObresModifica

  • La cançó de l'hora de les bruixes (1994), per a coral infantil, amb text de Miquel Desclot
  • Cançó del drac, per a veu, piano, 2 clarinets i fagot, amb lletra de Maria Enrich
  • Espais hipertròfics (1991), per a conjunt de cambra
  • Himne de santa Cecília, per a cor, amb lletra de Maria Enrich
  • Lluna, sal, sang i exili (1999), per a rapsode, flauta, clarinet i violoncel, muntatge poètico-musical en memòria de Maria Mercè Marçal
  • Scherzo, per a tenora i piano
  • Tres peces en auguris estel·lars, per a carilló i tenora

Música per a coblaModifica

  • Esbós antropològic, per a dues cobles i percussió
  • Eventualment naïf: fantasia per a cobla en forma de sardana amb variacions (1997)
  • Fantasia per a quatre tenores
  • Fuga per a dues tenores
  • Moviments aqualàtics, en tres moviments.
  • Suite transtemporal, per a 2 tenores o tenora i tible
  • Ocell no pleguis les ales (1998)

SardanesModifica

  • Rondalla tardorenca (1980)
  • Eixerida (1981)
  • De casa estant (1982)
  • Fiblada (1983)
  • Records d'infantesa (1983)
  • Per sempre (1983)
  • De verd colgada (1984)
  • Engrunes d'enyorament (1985)
  • Dolça salabror (1987)
  • Naïf (1997)
  • Llavor d'aigua, guspires de terra (2000)
  • Les flors et parlaran (2004)
  • Rialles d'or (2006)
  • Un cabàs ple d'història (2007)
  • L'ombra ufanosa del drac argentat (2009)
  • 325 Belles Llunes Rutilants (2010)

BibliografiaModifica

  • Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla, article a Recerca Musicològica 14-15 (2004-2005), p. 213-221 «PDF».
  • Inés Padrosa i Concepció Ramió La nissaga dels Serra Santa coloma de Farners: Edicions SOM, 2000
  • La sardana a la comarca de l'Anoia, article a Revista d'Igualada 4 (2000), p. 35-39
  • Col·laboració en la Història de la música catalana, valenciana i balear (Barcelona: Edicions 62)
  • Participació en les obres col·lectives d'exercicis per a l'aprenentatge del saxòfon 16 x Sax i 23 x Sax (Barcelona: DINSIC Publicacions Musicals)

DiscografiaModifica

  • Lluna, sal, sang i exili: sextina inèdita. Núria Candela diu Maria Mercè Marçal amb música de Concepció Ramió Igualada: Llibreria Llegim, 2008
  • Sardanes de Concepció Ramió, per la Bellpuig Cobla Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2008

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica