La presó de Lleida

cançó tradicional catalana

La presó de Lleida és una cançó tradicional catalana.

Infotaula obra musicalLa presó de Lleida

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretCompanyia Elèctrica Dharma Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Cansons de la terra. Cants populars catalans col·leccionats per Francesch Pelay Briz y Candi Candi. Volum I, 1866.

Característiques modifica

 
Vista panoràmica de la ciutat de Lleida

La presó de Lleida és una típica cançó d'inspiració medieval, repetitiva en l'estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.

Com passa sovint en la música tradicional, hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa,[1] Les versions recollides a les illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons el floklorista Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.

Versions modernes modifica

Es poden trobar arranjaments per a veu i piano, harmonitzacions per a cor, i fins i tot hi ha un poema simfònic per a dues cobles compost per Joaquim Serra a partir de la melodia de la cançó.

Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida és la de Josep Maria Espinàs.[2] També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.[3] Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història escurçada. La presó de Lleida també ha estat enregistrada per Xavier Baró al disc La cançó de l'udol, l'any 1998.

El 2015, Aranjazza va enregistrar el disc Carabassejant (Quadrant Records), on hi apareix una versió instrumental en jazz llatí. L'any 2018, Roba Estesa en va incloure al seu disc Desglaç una versió, adaptada per Marina Rossell,[4] com a un cant a la lluita feminista: «una lluita que ve de fa molt de temps, d'un govern feixista i franquista; la república serà feminista o no serà».[5]

Referències modifica

  1. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 598
  2. Josep Maria Espinàs, Cançons tradicionals catalanes (1962) Edigsa, CMN7
  3. Joan Manuel Serrat, Cançons tradicionals (1967) Edigsa, CM189L
  4. «La presó de Lleida». Catorze, 06-11-2017. [Consulta: 9 juny 2022].
  5. «Roba Estesa: comença el desglaç». [Consulta: 19 agost 2020].

Bibliografia modifica

  • AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Editorial Selecta, 1979. ISBN 8429804528
  • CAPMANY, Aureli. Cançoner popular. Barcelona: Ketres, 1980. (Reedició facsímil a cura d'O. Agell i J. Lleonart). ISBN 8485256158

Enllaços externs modifica

Vegeu texts en català sobre La presó de Lleida a Viquitexts, la biblioteca lliure.