Còctel molotov
El còctel molotov és un tipus de dispositiu incendiari de fabricació casolana, on es mesclen oli de motor amb certs productes inflamables (com ara benzina) dins d'una ampolla de vidre tancat al qual s'hi afegeix un drap o tros de tela xop de líquid inflamable a la seva boca que fa de metxa. S'encén la metxa i es llença sobre l'objectiu. En trencar-se el vidre, la benzina s'escampa i, en contacte amb la flama, crema. L'oli de motor fa que la benzina s'adhereixi a qualsevol superfície.[1]
 | |
| Tipus | model d'arma  |
|---|---|
| País d'origen | Finlàndia |
| Epònim | Viatxeslav Mólotov |
| Història de servei | |
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
ÚsModifica
En els models clàssics, un drap o tros de roba a la boca d'una ampolla de vidre (originalment s'utilitzaven ampolles d'alcohol) serveix com a metxa. S'encén la metxa i es llança. En trencar el vidre, el contingut s'escampa alhora que entra en contacte amb la flama i s'incendia, de tal manera que genera una petita explosió. L'oli de motor fa que la gasolina s'adhereixi a qualsevol superfície.
S'ha emprat principalment en els conflictes urbans, donada la seva fàcil elaboració i baix cost. Durant la Segona Guerra Mundial va tenir gran èxit com a arma antitancs. Es va utilitzar inicialment durant la Guerra Civil Espanyola per part dels revoltats, donada l'escassetat de mitjans amb què comptaven en un principi, contra els tancs lleugers T-26 amb els quals els soviètics van dotar l'exèrcit del bàndol republicà per a la defensa de Madrid.[2]
HistòriaModifica
Van ser emprats per primer cop a la Guerra civil espanyola. El seu nom però, és més tardà. Prové de quan l'aleshores ministre de l'Interior i de la Guerra de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, Viatxeslav Mólotov, comunicava per ràdio a la població finlandesa, que l'exèrcit rus no estava bombardejant-los sinó enviant-los aliments; l'exèrcit finlandès contestà que, ja que "Molotov posa el menjar, nosaltres posarem els còctels". Van tenir un gran èxit com a arma antitancs donat que en models antics els dipòsits de combustible estaven exposats, i sovint s'han emprat en els conflictes urbans amb manifestacions violentes o motins en nombrosos països contra la policia antiavalots, atesa la seva fàcil elaboració i el seu baix cost.[2]
VariantsModifica
En els còctels d'impacte, en lloc de metxa, s'utilitza àcid sulfúric i clorat de potassi. En llançar la bomba, el vidre es trenca i l'àcid entra en contacte amb el clorat potàssic, la qual cosa genera una forta reacció exotèrmica (augment brusc de la temperatura), que fa inflamar el combustible. A més dels danys pel foc, s'afegeix el dany corrosiu de l'àcid. Una altra característica de la bomba d'àcid és que en els enfrontaments nocturns no revela la posició del llançador. Típicament, en entorns de guerrilla urbana, no s'inclou en la composició oli mineral, sinó només benzina. Una altra manera d'aconseguir l'adherència de la flama a la superfície atacada és dissoldre en la benzina sabó en pols no detergent.[3]
Com que un dels problemes dels còctels molotov és que poden encendre's a les mans de qui els llença hi ha una variant que ho evita. L'ampolla s'omple en tres quarts de benzina i un quart d'àcid sulfúric i es tanca hermèticament. Aleshores enganxen al seu exterior pastilles de potassa. En trencar-se l'ampolla el sulfúric i la potassa entren en contacte i provoquen una flama, que encén la benzina.
ReferènciesModifica
- ↑ «Còctel molotov». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 A frozen hell : the Russo-Finnish winter war of 1939-1940. Chapel Hill, N.C.: Algonquin Books of Chapel Hill, 1991. ISBN 9780945575221 [Consulta: 2 agost 2015].
- ↑ History of the Molotov cocktail (en inglés)
