Obre el menú principal

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès.

Infotaula de personaMichael Caine
Sir Michael Caine, 28th EFA Awards 2015, Berlin (cropped).jpg
Biografia
Naixement (en) Maurice Joseph Micklewhite
14 març 1933 (86 anys)
Rotherhithe Tradueix
Educació Hackney Downs School Tradueix
Activitat
Ocupació Actor de cinema
Període d'activitat 1956 –
Branca militar Exèrcit britànic
Conflicte Guerra de Corea
Família
Cònjuge Patricia Haines (1955–1962)
Shakira Caine (1973–)
Germans Stanley Caine

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: themichaelcaine IMDB: nm0000323 Musicbrainz: 97876f5b-e4f8-4202-a2ed-4a510ab817d0 Songkick: 376172
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns petits papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. Pren el nom d'escena de la seva pel·lícula preferida El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk.

El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta a Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.

A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a A nosaltres la victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.

Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

AltresModifica

El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992, i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE. (Aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement.)

FilmografiaModifica

Com a actorModifica

Com a productorModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

BibliografiaModifica

  • Emma Andrews, The Films of Michael Caine, Barnden Castel Williams Ltd, 1974, 47 p. (anglès)
  • Anne Billson, My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films. Muller, 1991, 192 p. (anglès)

Enllaços externsModifica