Florence Cestac

Florence Cestac
	; Cestac el 2008 a la Fira del Llibre de París
Biografia
Naixement	18 juliol 1949 (74 anys); Pont-Audemer (França)
Dades personals
Formació	École supérieure d'art et design Le Havre-Rouen (en) (1965–1968); École nationale supérieure des arts décoratifs
Activitat
Ocupació	autora de còmics, il·lustradora, editora
Membre de	Col·lectiu de creadors de còmics contra el sexisme
Obra
	Obres destacables Les Déblok (fr) ; Les Ados (fr) ; (1979) Harry Mickson (fr) ; (1996) Le Démon de midi (fr) ; (2005) Le Démon d'après midi... (fr) ; (2007) La Véritable Histoire de Futuropolis (fr) ; (2009) Je voudrais me suicider mais j'ai pas le temps (fr) ; (2011) Des salopes et des anges (fr) ; (2013) Le Démon du soir ou la Ménopause héroïque (fr) ; (2015) Un amour exemplaire (fr) ; (2021) Un papa, une maman, une famille formidable (la mienne !) (fr) ;
	Premis (23 març 2017) Comanador de les Arts i les Lletres; (2014) Premis Saint-Michel; (2000) Gran Premi de la Vila d'Angulema; (1997) Alph-Art humour; (1989) Alph-Art humour ;
Lloc web	cestac.com

Florence Cestac (Pont-Audemer, 18 de juliol de 1949) és una dibuixant de còmics francesa, la primera dona que va guanyar el Gran Premi de la Vila d'Angulema el 2000.^[1]^[2]^[3]

Nascuda a Pont-Audemer, Cestac va començar la seva carrera com a il·lustradora i el 1972, es va fer càrrec de la llibreria "Futuropolis" amb el seu marit Étienne Robial i la va transformar en l'editorial de còmics Futuropolis.

Va crear les històries humorístiques de detectius de Harry Mickson per a les publicacions L'Écho des savanes, Charlie Mensuel, Pilote i Ah! Nana. Després que Futuropolis fos adquirit per Éditions Gallimard el 1994, va crear la sèrie Les Déblok per a Le Journal de Mickey, juntament amb Nathalie Roques.

La seva sèrie Cestac pour les grands, dirigida a un públic adult, va comportar-li èxits reconeixement. Un dels seus àlbum, Le Démon de midi (1996), va ser adaptada al teatre i el cinema en la pel·lícula de 2005 The Demon Stirs.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Cestac

↑ «Sexism row mars French comic award» (en anglès). BBC News, 2016.
↑ «Florence Cestac - Europe Comics» (en anglès). Europe Comics.
↑ «'Rumiko Takahashi, creadora de Ranma 1/2, guanya el gran premi del festival d'Angulema'». Llegim (Diari Ara), 2019 [Consulta: 24 gener 2019].

[1] «Sexism row mars French comic award» (en anglès). BBC News, 2016.

[2] «Florence Cestac - Europe Comics» (en anglès). Europe Comics.

[3] «'Rumiko Takahashi, creadora de Ranma 1/2, guanya el gran premi del festival d'Angulema'». Llegim (Diari Ara), 2019 [Consulta: 24 gener 2019].

[1]

[2]

[3]

Biografia
Cestac el 2008 a la Fira del Llibre de París
Naixement	18 juliol 1949 (74 anys) Pont-Audemer (França)




Dades personals
Formació	École supérieure d'art et design Le Havre-Rouen ^(en) (1965–1968) École nationale supérieure des arts décoratifs
Activitat
Ocupació	autora de còmics, il·lustradora, editora
Membre de	Col·lectiu de creadors de còmics contra el sexisme
Obra
Obres destacables Les Déblok ^(fr) Les Ados ^(fr) (1979) Harry Mickson ^(fr) (1996) Le Démon de midi ^(fr) (2005) Le Démon d'après midi... ^(fr) (2007) La Véritable Histoire de Futuropolis ^(fr) (2009) Je voudrais me suicider mais j'ai pas le temps ^(fr) (2011) Des salopes et des anges ^(fr) (2013) Le Démon du soir ou la Ménopause héroïque ^(fr) (2015) Un amour exemplaire ^(fr) (2021) Un papa, une maman, une famille formidable (la mienne !) ^(fr)
Premis (23 març 2017) Comanador de les Arts i les Lletres (2014) Premis Saint-Michel (2000) Gran Premi de la Vila d'Angulema (1997) Alph-Art humour (1989) Alph-Art humour

Lloc web	cestac.com